Salta al contingut principal

*espiral cargol tortuga...

 *mateix destí 

nous camins…

nova roba…

new wave…

plot twist…

(que està de moda…

dia dos 

de nou...

any 

vin-i-tres...

de tres 

i no res...

del revés...

jugo amb els números 

i a la loteria

i guanyo i sóc la multimilionària

per pagar el pis i el desig...

i la casa i la piscina...

un altre llibre

sense presses...

la pel·lícula

sense paraules...

i el viatge...

al món, en tots els díes que vulguis...

i calguin...

sense rellotge...

de granets de sorra que cauen a poc a poc...

com de poesia...

espiral i caragol...

i tortuga...

l'ara compta…

sempre el mateix

acordió sona…

llenço una moneda

italiana...

sort 

la bossa 

sona

a Barcelona 

bona…

què sona? 

pregunta

una nena petita...

a la seva àvia…

sembla música francesa, li diu…

en realitat 

és polka bavaresa…

penso mentre...

em segueix el ritme...

al caminar i enfilar 

el passadís...

i veig el cartell amb els noms de les estacions 

del metro 

semblen una altra poesia…

de jungla urbana...

en forma

de columna vertebral

de vida de liana en liana...

d’arbre de la vida…

lo que és a baix 

és a dalt…

I tot just recordo, 

mentre reescric 

aquestes paraules...

que aquest disseny va passar 

també algún temps

per les meves mans…

algún dia...

d'aquell temps...

que també va ser nou...

de tres en tres...

curiositat i sincronia 

a la ciutat 

(que és bona

si la bossa sona…


02032023*JUD




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

*aigua verda, aigua blava...

  *aigua verda, aigua blava... poesia... que pesa... (com els homes que molesten a les dones a les piscines... de paraules ofegades... una senyal de nou,  o una causalitat... i la sort dels dies o de les èpoques en les que surten d'un sol ou dues gemmes… un mateix barri... a prop del mar... i el dubte… i per què triar? la meva misofonia,  el bruxisme de nit... els quaranta cavallets blancs que... ballen mentre canta la ment  de dia... a la moto que travessa els carrers  inconscient... mig peatonals de la vella vila… de 9* (tota una vida després... 40... un pis molt semblant al l'antiga casa dels meus avis paterns... a prop de la plaça del senyor de metall assegut i esperant Godot...Sr Rovira... i la de la colometa de la Rodoreda...la del diamant... la dels petons de Voll-Damm... i res més... més abaix tocant la zona dels gitanos també hi vaig viure... al carrer Siracusa ressona la bamba la cançó dels meus somnis recorrents... mentre ballem a la plaça i jo pujada...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...