sóc tan tova... tan dèvil... com les ales d'una papallona... que acaricia amb molta soltura la meva galta... s'enreda... i en silenci, s'amaga de mi,... dolguda... en calma...amb tota la calma... espera el seu moment, a que es pasi tot el temps que queda... tinc l'estòmag ple de ciment... la ment dona voltes i més voltes... intenta fugir del parany de reflexar els records en el present... només li queda l'esperança, com la d'aquell pesebre vivent... veig i torno a mirar el mateix amb uns altres ulls, plens de vida....i respiro tranquil.la, de 9***