LUTXANA POESIA*una mica de poesia

  Profecia* presagi miro i no hi veig... els pensaments, a l'alba, circadiana... enteranyinen l'instant... cabretes blanques del cel fang tèrbol als peus crush... fa gairebé un mes i encara no ha plogut... és la humitat la xafogor tipica a la ciutat... calitja sahariana (capicua, com l'Ana... 888 just abans del foc nou el desig,  el ritual, ballar,  saltar,  cremar... desitjar... màgia… el dia més llarg.... la nit més curta diuen les bruixes: la primera persona que veus a les 00.00 h  és l'amor  de la teva vida.... (però jo ja he viscut moltes vides...  i molts amors… encara que em van dir que era una ànima nova... potser sóc noia pont... candela si cremes  el paper del desig, vigila què demanes. de vegades, es compleix. vera... senyals  subtils... calidoscopi... dobles sentits... als anuncis de les façanes d'edificis en obres...  «No perdis més temps.» «Tu segueix.» seràs capaç? els somnis sempre van un pas endavant... premonitoris,...

som un mar*  (o un oceà...  de vincles,  lligams i conexions  emocionals...  que es creen de forma infinita en el temps i existeixen alhora…  entre persones que hem compartit moments, temps i espai…  recordes aquells dies que ens vàrem trobar, ara son eterns…  moltes vegades hi he tornat per veure què va passar, i altres ho he somiat sempre amb el mateix final… i si ens tornem a trobar, la magia, tu i jo què? energia de guspira com de nit de Sant Joan de rituals de mar, com quan ets jove i encara tens la innocència…  la primera persona que vegis a partir de les 12 de la nit serà el teu gran amor, però el gran amor ets tu mateixa, txamana, potser uns altres ulls que et mostren una altre tu més digna i autèntica, més salvatge, atreveix-te… fil segueix viu, què desitjaràs al saltar la foguera o les brases… i fes senyals de fum… ja saps on trobar-me…   #relats #vincles #loveislove #loverevolution #mis...

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

  ❤️ *reconnectar amb l’essència… no cal anar molt lluny… tan a prop… com sempre, com mai… a l’aigua de la vora del mar… balla la llum… per qui la pugui veure i si no tampoc no passa res… Cadascú fa el que pot, en cada moment… ens justifica la ignorància… la pròpia injustícia de la manca d'igualtat, encara ara… per ser dona, queer… mandra… mil vegades rebel… Ben tornada i resignada ja a veure-les venir Emboirada, vertigen… sense veure-hi de prop… ni de nit… sabem el que sabem, i potser sabem més del que pensem… si sincronitzem els dos cervells… potser cruspir-se una magdalena era la clau… o el pastís d’Oreo… (opinió, raó, exemple… criteri propi com un gel sexy que es desfà… amb Baileys… si plou… (Urà en Bessons… Idiotes moderns sense intermitent, prometeus anorèxics que modifiquen el seu ADN… puja el cortisol i t’infles com un globus… Trementinaires de ciutat, sense tenir en compte els límits de prendre segons quines herbes… marujes amb drons que segueixen el seu cap i les refresqu...

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

  *fotos de ayer y antesdeayer... Cada día se mueren fotógrafos/as y nacen nuevos/as... A ver si vemos pronto en los medios, que no den tanto miedo, titulares que nos avisen tipo: ¡Hoy ha nacido una nueva fotógrafa! Porque todas las noticias son buenas e interesantes si aprendes a mirar… Porque todo lo que haces es único y original genuino, lleno de magia, solo porque lo haces tú misma, por tí misma, para ti misma, para disfrutar el momento… y eso es verdad... y para eso creo que se crearon las redes sociales, para mostrarnos "de verdad" e intentar encontrar personas espejo, a las horas espejo... y lo que surja la magia... a través de la imagen, videos y millones de palabras... escritas y leídas... sin red, sin recompensa... con o sin felicidad... siendo nexos... siempre con saber agridulce... nunca me arrepiento de nada... dicotomías en esta... semana escorpiana... Todo es igual pero diferente... #autoconcepto ... Independízate de ti misma... Todo lo que haces es genial po...