*pels descosits... no puc treure-me-la del cap... (avui el metro fa olor a 2002 o 2003... sónen cançons d'ahir... és una olor com entre a roses i a plàstic... que em sedueix per escriure això... navego fins al final de la xarxa... i tornar...) el pit hem tremola, la veu es seca a la gola... els coloms ens esperen... em gires, no em mires, als ulls... m'escanejes... t'escanejo... la papallona al coll... sóna l'adagio, em mires als ulls... sento l'escalfor del teu cor des dels peus... quan t'apropes... decidida... rodo, cobra, rodes, rodem... cada click es tot un món... és oportunitat d'eternitat... 3 dies a casa... amb el cap endins... mil paraules més al blanc... per què ? per res... per sentir menys el temps als dits... volia alliberar-me de crear... de la pantalla... i no se fer una altre cosa ... he llençat el tinter contra l'àngel de la llar... he viscut totes