*aigua verda, aigua blava...
poesia...
de paraules ofegades...
una senyal de nou,
o una causalitat...
i la sort dels dies o de les èpoques
en les que surten d'un sol ou
dues gemmes…
un mateix barri...
a prop del mar...
i el dubte…
i per què triar?
la meva misofonia,
el bruxisme de nit...
els quaranta cavallets blancs que...
ballen mentre canta la ment
de dia...
a la moto que travessa els carrers
inconscient...
mig peatonals de la vella vila…
de 9*
(tota una vida després... 40...
un pis molt semblant al l'antiga casa dels meus avis paterns...
a prop de la plaça del senyor de metall assegut i esperant Godot...Sr Rovira...
i la de la colometa de la Rodoreda...la del diamant...
la dels petons de Voll-Damm... i res més...
més abaix tocant la zona dels gitanos també hi vaig viure...
al carrer Siracusa ressona la bamba
la cançó dels meus somnis recorrents...
mentre ballem a la plaça i jo pujada a l'esquena del meu pare...
i al bell mig del carrer un conill estirat a terra amb un diari a sobre que diu "Tercera Guerra Mundial"...
i la valenta que creua…
el carrer...
com si fos una noia pont...
que es crema...
i de cop apareix una visió d'una nova musa
una noia molt jove recolzada a la paret tota de negre fumant una cigarreta absorta de tot inclús de mi passant…la renovada colometa...
encara que pot estar en perill de mort…
avui he somiat amb el viatge al verd...
retornar-hi...
fins arribar a l'eclipsi...
d'aniversari...
hem trobo parelles de noies joves a motos de gran cilindrada,
fent-se caricies i petons...
salvatges, il·lusionades...
dues dones grans a un banc del parc s'agafen de la mà...
quina sort penso...
tenir amb qui compartir la sort fins al final...
però hem de viure...
ara...
decidir i ballar...
i els mobles els netejarem a partir del novembre...
quan passa la carencia...
de l'assegurança...
mai no sabem res...
i si ho predim
diuen que es destrueix...
així que només queda viure...
i ballar o intentar-ho...
al menys...
*
26062026
Comentaris