Salta al contingut principal

caótica judith del futuro

 



*Hablando de escribir con una alumna he entendido el porqué de cómo escribo, sin expectativas, con errores, caótica, descontrolada, como sale el agua de una fuente natural, a borbotones...

y es que es así como me gusta escribir, 
sin guión, 
escaleta, 
sin desarrollar 
los personajes... 
sin saber cómo acabarán, 
sin pulir...

sin red, 
sin buscar el estilo, 
la voz o intentar no repetir palabras, 
busco escribir por el placer de escribir 
y conectarme con la esencia profunda interior, 
esconderme tras simples palabras, 
o redundantes...

planas y llanas, 
humildes, desgastadas de tanto usarlas, 
escribo para deshojar la margarita...
jugar con la niña..
bailarla...

magia, misterio, mística...

y revolucionar las mariposas
azules
americanas…

todas las horas empiezan...
y la música me persigue...

siento tu mirada...
a través de la noche
aparece...

como los relojes
en la oscuridad...
jugando al ajedrez...
o en la película
el tiempo contigo...
tod@s
instantes
infinitas
a la vez...
desacompasadas...
al ritmo...
con rima...
y/o desgarradas...

mi alma se siente en casa…

soy la suerte...
se rompe
la mala
suerte
a la inversa...
pasar por debajo
de la escalera...
abrazar
a las gatas
negras...

por detrás...

la dimensión utópica...
como los besos...
simétricas...
líquidas, tiernas...

recuerdas, deseas, sueñas...
entrelazadas...
como el hilo rojo del sofá de sky...

vuelvo a ser yo
la Judith del futuro,
la que compra zumo de piña
para el mañana...
la neptuniana...

la nina
del paraigües...

*i'm only happy when it's rain...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

*aigua verda, aigua blava...

  *aigua verda, aigua blava... poesia... que pesa... (com els homes que molesten a les dones a les piscines... de paraules ofegades... una senyal de nou,  o una causalitat... i la sort dels dies o de les èpoques en les que surten d'un sol ou dues gemmes… un mateix barri... a prop del mar... i el dubte… i per què triar? la meva misofonia,  el bruxisme de nit... els quaranta cavallets blancs que... ballen mentre canta la ment  de dia... a la moto que travessa els carrers  inconscient... mig peatonals de la vella vila… de 9* (tota una vida després... 40... un pis molt semblant al l'antiga casa dels meus avis paterns... a prop de la plaça del senyor de metall assegut i esperant Godot...Sr Rovira... i la de la colometa de la Rodoreda...la del diamant... la dels petons de Voll-Damm... i res més... més abaix tocant la zona dels gitanos també hi vaig viure... al carrer Siracusa ressona la bamba la cançó dels meus somnis recorrents... mentre ballem a la plaça i jo pujada...

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...