Passa al contingut principal

vehemencia de luna llena



*Una tuerca, en el suelo...
luna cuervo, luna gusano...
equinoccio... serpiente...
dios jaguar...
hace meses...
la armadura de mariposas,
me duele la zona de la espalda
dónde salen las alas...
la montaña come piedras...
el loco del caracol de carreras...
el elfo que viaja en murciélago...
en aquel lugar...
llamado nada...
se esconden mis primeros recuerdos...
raíces...
el abismo...
la bomba, la bamba... que no estalla...
es falsa...
somos semillas...
sembradas...
barridas por la noche ahumada
(no me trago el humo)
de cerveza valenciana...
los sueños de otras...
no son mis sueños...
el reflejo... de mi alma nueva...
lo crucé, después de 13 infiernos...
en busca del mar...
las abejas no se olvidan de amar...
(en la ola mutante)
la dragona...
se esconde en mi piel...
ruge, crea, desiderativa...
(aquella que expresa deseo, solicitud o súplica de manera indirecta)
o directa...
al final de mi calle...
me persigue el ladrón de manzanas...
que siempre busca mi perro...
entre las flores salvajes...
lilas, se pasa el mes...
y vuelven las canciones...
la valquiria violinista también canta, busca el vino...
¿Qué se canta en los karaokes del resto del mundo?
un periódico tirado en las escaleras...
descubre este sudoku... sin hacer...
el reto... de descifrar la magia...
poco a poco el sueño recurrente...
se aparece, como quiere...
en el metro...
convoy 404, 88% de batería...
no quiero usar más papel...
silencio sepulcral...
(falta de información)
miras de cerca...
no ves bien...
la intensidad nubla la vista, dicen...
tú y tus circunstancias...
susurrar con elegancia...
o embestir...
esperar sin saber...
ser plan b o c... o vehemencia...
de luna llena...
sin vino,
ni rojo...
las palabras son como las flores, 🌷si no se regalan se marchitan...

bso

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo  escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...