*pels descosits...
no puc treure-me-la del cap...
(avui el metro fa olor a 2002 o 2003...
sónen cançons d'ahir... és una olor com entre a roses i a plàstic...
que em sedueix per escriure això...
navego fins al final de la xarxa...
i tornar...)
el pit hem tremola,
la veu es seca a la gola...
els coloms ens esperen...
em gires, no em mires, als ulls...
m'escanejes... t'escanejo...
la papallona al coll...
sóna l'adagio, em mires als ulls...
sento l'escalfor del teu cor des dels peus...
quan t'apropes... decidida...
rodo, cobra, rodes, rodem...
cada click es tot un món...
és oportunitat d'eternitat...
3 dies a casa...
amb el cap endins...
mil paraules més al blanc...
per què? per res...
per sentir menys el temps als dits...
volia alliberar-me de crear...
de la pantalla...
i no se fer una altre cosa...
he llençat el tinter contra l'àngel de la llar...
he viscut totes les vides...
he travessat els 13 inferns... inclòs el meu...
dormo abraçada a l'estrella...
al llit petit...
veg massa, fumo massa...
camino sola sense sostenidor pel carrer...
buscant la pluja...
o el fum...
ningú no te pietat...
empaito a un mascle que hem vol xuclar la sang
hem masturbo escoltant música feminista...
et dibuixo un cop i un altre,
però mai t'assembles,
mai és tan clar com al meu pensament...
la idea és bona...
t'esbosso, en errors repetits...
tu tries les teves espines, com les roses...
tu llences el perfum per enverinar a la papallona...
em mires al matí, et gires a la nit i jo t'espero... miran-te...
sense veure't, sense jardí lluminós,
sense plaça... sense flor de mimosa...lila o groga...
amb totes les cançons...
ets el meu error repetit perfecte?
Comentarios