Salta al contingut principal

fa temps... dècima




*fa temps...
que no escric versos de poesia...
i fa més temps encara que no els escric en català...
la meva llengua preferida
per escriure amb cor...
i ànima...
caos i l'equilibri...
cap endins i cap enfora...
(no és la meva llengua materna...
però és la que em sembla més suau
i lleugera
per expandir-me...
en paraules...
com els dits...
entre la sorra...
en mirades...
cap endins...
fa temps...
que no escric...
per aquí...

potser podria escriure una dècima...
la primera en aquesta llengua...
del seu creador que va crear també
la 6a corda de la guitarra...
i després de 4 segles...
escriure poesia és com escriure cançons...

10 versos
de 8 síl·labes cadascú ...
el primer vers rima amb el quart i el cinquè vers...
el segon amb el tercer
el sextè amb el septe i el dècim...
i el vuitè amb el ... novè...


01. hola vida
02. vine i menja'm les orelles
03. fes-me volar les parpelles (com volen les papallones)
04. tant encessa i ferida
05. enlluernada i pervertida
06. com qui menja maduixes
07. en nits de bruixes
08. de misteri senzill
09. i pau i por en un fil
10. que al matí desdibuixes...

dècima de la vida

hola vida

vine i menja'm les orelles
fes-me volar les parpelles
tant encessa i ferida
enlluernada i pervertida
com qui menja maduixes
en nits de bruixes
de misteri senzill
i pau i por en un fil
que al matí desdibuixes...

19318

+ info
https://www.youtube.com/watch?v=MyRWiEIXt9E

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

*aigua verda, aigua blava...

  *aigua verda, aigua blava... poesia... que pesa... (com els homes que molesten a les dones a les piscines... de paraules ofegades... una senyal de nou,  o una causalitat... i la sort dels dies o de les èpoques en les que surten d'un sol ou dues gemmes… un mateix barri... a prop del mar... i el dubte… i per què triar? la meva misofonia,  el bruxisme de nit... els quaranta cavallets blancs que... ballen mentre canta la ment  de dia... a la moto que travessa els carrers  inconscient... mig peatonals de la vella vila… de 9* (tota una vida després... 40... un pis molt semblant al l'antiga casa dels meus avis paterns... a prop de la plaça del senyor de metall assegut i esperant Godot...Sr Rovira... i la de la colometa de la Rodoreda...la del diamant... la dels petons de Voll-Damm... i res més... més abaix tocant la zona dels gitanos també hi vaig viure... al carrer Siracusa ressona la bamba la cançó dels meus somnis recorrents... mentre ballem a la plaça i jo pujada...

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...