Ir al contenido principal

nit de bruixes




reinicio l'ordinador...
la clau...
sóna una moto passar pel carrer...
potser és un pizzer...
és massa tard...
cau la nit
de bruixes...
potser és la lluna
que creix
en sang...
diuen...
potser la tornada
després, en tranvia...
les patates braves...
m'agrada besar-la...
no tinc por...
ho dic amb por...
em va be...
trobo a faltar...
potser una mica
de màgia...
on és? tampoc era per tant...
aquella tarda vaig sortir...
i em sentia igual que ara...
però igual...
em fa cas...
no volia enverinarme...
però ho estic del tot...
i he de fer un munt de coses...
i visc sene pensar-la...
i trobant-la a faltar...
igual...
les bruixes es pentinen...
igual el sexe m'aburria...
persona 1...
el gatopardo...
no l'he vist...
i no trobo les ulleres...
ni el comandament...
netejo el pis...
poc a poc...
endreço la vida...
escric i penso i sento...
de matinada...
em trobo la cançó...
trencada con la c...
és tan intensa...
surten les mateixes paraules...
de fa un any...
s'encenen els records...
petits en temps...
i grans en dimensió...
i ara parlen...
ara?
ara que tot torna al seu lloc...
l'estiu s'acaba...
el 9 de setembre ha sigut intens...
de nou...
i ha tornat a donar de si...
ja se de què serveix viure...
si al final...
ho tinc tot
i perdo el temps i la sensació de sentir-me...
sola
***

Comentarios

Entradas populares de este blog

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo  escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...
Debajo de mi ventana está tu nombre escrito a gritos... Me señala dice que soy tuya... no puedo escapar El mundo por delante todo parece real las calles no se acaban el viento me desconcentra espero a que salgas sabiendo que puede ser todo o nada... la cama está fría el día y mi cuerpo... no paran de tiritar... no tengo cigala hambrienta sinó tiempo a rabiar... el cacaolat en la puntual las ventanas sin tu reflejo no son igual... ¿todo bien? pregunta el camarero... no puede ir mejor... genial... la margarita dijo si tu voz dijo hasta luego... tus palabras, rábia... mi mundo lleno de nada... en mi bolsillo los pétalos se quedarán... en el árbol las letras en la pared las mariposas ¡basta ya de tanta violéncia! calma,... se que no vendrás más... el pasado los orgasmos necesito un dia de esos nuestros de carícias... de todo... sin tiempo y no tengo nada sólo tu nombre bajo mi ventana... 8/4/8jud