Salta al contingut principal

lo que sentí frente a tu abismo




adelantarse al tiempo
que silva en mis tímpanos...

*al besar...

miro hacia el abismo...
tremenda...
altura que cae...
corre el frío tras mi nuca...
si te tiras, me tiro...
(sueño...

los flequillos se despeinan...
los dedos, se alargan...
hacia ti...
el miedo, paraliza...
el alma...
(encontré el dragón
tras mi deseo inesperado...

sin buscar
sin bola de cristal...
se deslizó ante mi...
sutil y feliz...
...al filo
de tu abismo...
podría coser
mi vida, con casualidades..
otras tantas...
instantes eternos...

sin música...
sin descubrir absolutamente nada
más, en todo el resto del tiempo...
tras el que me desaliento...
pupilas que dilatan titubeando...
ya no hay riesgo...
sólo la fuente...
y toda el agua del mundo...
sólo los días no vividos...
que laten en el fin del mundo...
y retumban tan fuerte
tiran a dar...
desde el futuro...
donde no hay cristales para mirar...
porque no hay nada más...
que tus deseos...
perseguidos...
por las serpientes de acero...
que resbalan, por la pared, que...
tras el corazón,
se derrite...
y vuelan ya...
los dragones...
el fuego destruye
las estatuas de sal...
que se arrodillan...

cada minuto gotea
en mis venas...
cada mirada...
es un trazo
que me tatúa el alma...
***
http://developers.deezer.com/musicplugins/player?type=tracks&id=29786401

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...
la lluvia llenó mi boca...mientras la historia me toca el alma...que tiembla en vilo solitaria y estática, sin acecho y sin derribo...sin victória, sin comienzo sin final que destroce mi espada de plástico y deshecho...surjida de la nada que nos oprime...de la indiferéncia...de no poder ver más allá de nuestra envídia..de nuestra maldad de ser animales...seres muertos en vida...que mueren un poco más cada día...que dejan de llorar con la sangre, los gritos y el silencio de la soledad... 010106jud