una poesia per ésser llegida en veu alta

als jardins de safo...
xiula la paraula encessa
com una princessa...
després de perdre's
i retrobar-se en aquell vell punt de la ciutat
de llum...
d'un dia radiant...
despertada i descoberta...
en un travelling de vida lateral...
poso els peus a terra vull caminar...
vols que sigui eterna?
aquesta tarda...
plou i fa sol a l'hora...
i el vent de mar...
em dispara...
raig de llum...
il.lumina'm treu-me el fum...
em conformo en mirar-te
de dins cap en fora...
dels llavis que es perden...
endins...
i es tanca la porta...
i encen la llum de l'escala...
i descobreix tot allò que t'he amagat
i que no t'he volgut dir...
de paraules que corren...
pels carrerons...
de l'altre ciutat...
la que envelleix sense arrugues...
la que enamora...
*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

reconnectar

❤️ *reconnectar amb l’essència… no cal anar molt lluny… tan a prop… com sempre, com mai… a l’aigua de la vora del mar… balla la llum… per qui la pugui veure i si no tampoc no passa res… Cadascú fa el que pot, en cada moment… ens justifica la ignorància… la pròpia injustícia de la manca d'igualtat, encara ara… per ser dona, queer… mandra… mil vegades rebel… Ben tornada i resignada ja a veure-les venir Emboirada, vertigen… sense veure-hi de prop… ni de nit… sabem el que sabem, i potser sabem més del que pensem… si sincronitzem els dos cervells… potser cruspir-se una magdalena era la clau… o el pastís d’Oreo… (opinió, raó, exemple… criteri propi com un gel sexy que es desfà… amb Baileys… si plou… (Urà en Bessons… Idiotes moderns sense intermitent, prometeus anorèxics que modifiquen el seu ADN… puja el cortisol i t’infles com un globus… Trementinaires de ciutat, sense tenir en compte els límits de prendre segons quines herbes… marujes amb drons que segueixen el seu cap i les refresqu...

Més informació

LUTXANA POESIA*una mica de poesia

Cercar en aquest blog