Salta al contingut principal

orgasmatrón

l'invent més genial...
i no sóc dolenta
interpretant el paper
d'aquella que no sent
ni pateix res...
no la caguis...
diu...
si t'enamores...
l'has cagat...
com un encenedor
que encén el teu calor...
s'ha de dominar...
estirar el fil...
per que no et
tallin el coll....
cada nit...
la flama...
s'escapa...
la màgia...
el diable...
la mida...
de les coses...
de les mil i una
nits...
d'angoixa...
on erets quan...
ningú va creure que va vèncer...
a la barra del bar cubà...
sincronització...
maracuya amb rom...
cremat...
detalls de la ciutat...
ferida per la incertesa...
on erets quan....
fes check-in...
em tallo els cabells...
una vegada, i una altra vegada...
vull intentar no tornar a caure...
petites pistes...
per continuar...
defendre el seu amor...
em mira...
als ulls...
amb la mandíbula mirant al cel...
veloç cavall d'acer...
al terre...
el gris del ciment...
dibuixant el teu perfil...
s'escapa la seva ombra...
lluitant per trobar un sortida...
per escoltar el seu cor...
i les paraules plenes de soroll...
i tremola...
i la meva ma....
i el meu dit...
sent el seu cor...
a les línies...
no em mantinc en peu...
busco el què...
el no res...
alguna cosa...
que la faci parlar...
continuar...
fa tan sols un instant...
em dèia no corris tant...
volava...
entre la vida i la mort...
amarg somriure...
imagina que és...
és una diana...
i la llum...
s'apaga, i la veu...
es tanca la por...
i la porta...
plena d'indirectes...
amb les mans confoses...
i el suau bateg del cor...
la torpesa...
sense sort...
viu i camina...
escampant...
la boira...
que l'arrossega...
més enllà...
a la princesa...
i aquí s'acaba
la vida...
i el deliri...
i tot...
on tot que val...
al final...
són els petits...
detalls*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

*aigua verda, aigua blava...

  *aigua verda, aigua blava... poesia... que pesa... (com els homes que molesten a les dones a les piscines... de paraules ofegades... una senyal de nou,  o una causalitat... i la sort dels dies o de les èpoques en les que surten d'un sol ou dues gemmes… un mateix barri... a prop del mar... i el dubte… i per què triar? la meva misofonia,  el bruxisme de nit... els quaranta cavallets blancs que... ballen mentre canta la ment  de dia... a la moto que travessa els carrers  inconscient... mig peatonals de la vella vila… de 9* (tota una vida després... 40... un pis molt semblant al l'antiga casa dels meus avis paterns... a prop de la plaça del senyor de metall assegut i esperant Godot...Sr Rovira... i la de la colometa de la Rodoreda...la del diamant... la dels petons de Voll-Damm... i res més... més abaix tocant la zona dels gitanos també hi vaig viure... al carrer Siracusa ressona la bamba la cançó dels meus somnis recorrents... mentre ballem a la plaça i jo pujada...

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...