Salta al contingut principal

orgasmatrón

l'invent més genial...
i no sóc dolenta
interpretant el paper
d'aquella que no sent
ni pateix res...
no la caguis...
diu...
si t'enamores...
l'has cagat...
com un encenedor
que encén el teu calor...
s'ha de dominar...
estirar el fil...
per que no et
tallin el coll....
cada nit...
la flama...
s'escapa...
la màgia...
el diable...
la mida...
de les coses...
de les mil i una
nits...
d'angoixa...
on erets quan...
ningú va creure que va vèncer...
a la barra del bar cubà...
sincronització...
maracuya amb rom...
cremat...
detalls de la ciutat...
ferida per la incertesa...
on erets quan....
fes check-in...
em tallo els cabells...
una vegada, i una altra vegada...
vull intentar no tornar a caure...
petites pistes...
per continuar...
defendre el seu amor...
em mira...
als ulls...
amb la mandíbula mirant al cel...
veloç cavall d'acer...
al terre...
el gris del ciment...
dibuixant el teu perfil...
s'escapa la seva ombra...
lluitant per trobar un sortida...
per escoltar el seu cor...
i les paraules plenes de soroll...
i tremola...
i la meva ma....
i el meu dit...
sent el seu cor...
a les línies...
no em mantinc en peu...
busco el què...
el no res...
alguna cosa...
que la faci parlar...
continuar...
fa tan sols un instant...
em dèia no corris tant...
volava...
entre la vida i la mort...
amarg somriure...
imagina que és...
és una diana...
i la llum...
s'apaga, i la veu...
es tanca la por...
i la porta...
plena d'indirectes...
amb les mans confoses...
i el suau bateg del cor...
la torpesa...
sense sort...
viu i camina...
escampant...
la boira...
que l'arrossega...
més enllà...
a la princesa...
i aquí s'acaba
la vida...
i el deliri...
i tot...
on tot que val...
al final...
són els petits...
detalls*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...
la lluvia llenó mi boca...mientras la historia me toca el alma...que tiembla en vilo solitaria y estática, sin acecho y sin derribo...sin victória, sin comienzo sin final que destroce mi espada de plástico y deshecho...surjida de la nada que nos oprime...de la indiferéncia...de no poder ver más allá de nuestra envídia..de nuestra maldad de ser animales...seres muertos en vida...que mueren un poco más cada día...que dejan de llorar con la sangre, los gritos y el silencio de la soledad... 010106jud