Passa al contingut principal

orgasmatrón

l'invent més genial...
i no sóc dolenta
interpretant el paper
d'aquella que no sent
ni pateix res...
no la caguis...
diu...
si t'enamores...
l'has cagat...
com un encenedor
que encén el teu calor...
s'ha de dominar...
estirar el fil...
per que no et
tallin el coll....
cada nit...
la flama...
s'escapa...
la màgia...
el diable...
la mida...
de les coses...
de les mil i una
nits...
d'angoixa...
on erets quan...
ningú va creure que va vèncer...
a la barra del bar cubà...
sincronització...
maracuya amb rom...
cremat...
detalls de la ciutat...
ferida per la incertesa...
on erets quan....
fes check-in...
em tallo els cabells...
una vegada, i una altra vegada...
vull intentar no tornar a caure...
petites pistes...
per continuar...
defendre el seu amor...
em mira...
als ulls...
amb la mandíbula mirant al cel...
veloç cavall d'acer...
al terre...
el gris del ciment...
dibuixant el teu perfil...
s'escapa la seva ombra...
lluitant per trobar un sortida...
per escoltar el seu cor...
i les paraules plenes de soroll...
i tremola...
i la meva ma....
i el meu dit...
sent el seu cor...
a les línies...
no em mantinc en peu...
busco el què...
el no res...
alguna cosa...
que la faci parlar...
continuar...
fa tan sols un instant...
em dèia no corris tant...
volava...
entre la vida i la mort...
amarg somriure...
imagina que és...
és una diana...
i la llum...
s'apaga, i la veu...
es tanca la por...
i la porta...
plena d'indirectes...
amb les mans confoses...
i el suau bateg del cor...
la torpesa...
sense sort...
viu i camina...
escampant...
la boira...
que l'arrossega...
més enllà...
a la princesa...
i aquí s'acaba
la vida...
i el deliri...
i tot...
on tot que val...
al final...
són els petits...
detalls*

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo  escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...