poesia embriagada

no te necesito, no te ignoro, no estoy obsesionada contigo
la mejor manera de ligar es tener novia...
por alusiones... las gaviotas cantan su serenata noctura....
y escucho mil veces la canción de mis catastróficas desdichas
- por cierto, gran película.-
esta es una poesía embriada de líquido...
(y no me creo que embriagada vaya con "n")
destruir tus manías, va bien, de vez en cuando...
la crueldad también...
y los 101 dálmatas...
las canciones deberían durar tanto como dura escribir una poesía...
pero si son de hombres... pelo en pecho...
salta... empieza el subidón... hasta el 2 de febrero...
estás enamorada de mí, me lo creo, lo se,
escóndete en tu máscara de de María Antonieta...
o lo que quieras...
al final del arcoiris...
la ciudad lesbiana, con 99% de mujeres lesbianas...
todas muy lesbianas, con bancos de semen permanentes..
con semen congelado hasta el año 4.000 D.C...
(para las bollos obsesionadas con tener hijos...
los hombres si nacen, cuando pudieran donar semen abandonarían la ciudad...
nacerían casi todo mujeres, y todas lesbianas...
ser lesbiana sería lo normal y sería endogámico total...
házme una playlist de música rock italiana....
como ser lesbiana sería normal, todas serían lesbianas de maner natural y normal...
*
by Cris

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

reconnectar

❤️ *reconnectar amb l’essència… no cal anar molt lluny… tan a prop… com sempre, com mai… a l’aigua de la vora del mar… balla la llum… per qui la pugui veure i si no tampoc no passa res… Cadascú fa el que pot, en cada moment… ens justifica la ignorància… la pròpia injustícia de la manca d'igualtat, encara ara… per ser dona, queer… mandra… mil vegades rebel… Ben tornada i resignada ja a veure-les venir Emboirada, vertigen… sense veure-hi de prop… ni de nit… sabem el que sabem, i potser sabem més del que pensem… si sincronitzem els dos cervells… potser cruspir-se una magdalena era la clau… o el pastís d’Oreo… (opinió, raó, exemple… criteri propi com un gel sexy que es desfà… amb Baileys… si plou… (Urà en Bessons… Idiotes moderns sense intermitent, prometeus anorèxics que modifiquen el seu ADN… puja el cortisol i t’infles com un globus… Trementinaires de ciutat, sense tenir en compte els límits de prendre segons quines herbes… marujes amb drons que segueixen el seu cap i les refresqu...

Més informació

LUTXANA POESIA*una mica de poesia

Cercar en aquest blog