Salta al contingut principal

mentiras piadosas

No es mi tipo. - dice la italiana...
Me dejó de gustar porqué no la vi trigo límpio.- dice la  princesa del cuento...

Sí, tengo una nueva novia que conocí en Chueca, dice las cosas directamente, no se anda 
con rodeos...

Veo la mirada de sus ojos con  mentiras...
piadosas... con síntomas de rábia...
¿se creen que soy tan tonta?

Quizás yo algún día diré cosas parecidas de ti...

- Como no creo que yo les interese zero,
tampoco creo que nunca lleguen a leer esto.-

A la gente le cuesta asumir fracasos.
A mi también, claro...
del aire que te toca...
- Una poesía puede tener la estética que necesites...
según lo que desees expresar...
Puede ser tan larga y ancha como quieras...-

Puede ser un diálogo, 
un monólogo...
tres palabras...
en tu paladar...
o algo sin diagnosticar...
hostilidad...
silencio...
lejanía...
tengo que cambiar..
- pienso.-
pero no se hacia dónde...
ni como...
escucharé a Drexler...
que siempre me da ideas...
buenas...
sincronizar...
el reloj de arena...

Quizás ahora la rábia es mía...
al saber que estás a un año luz...
de mi...
*
(Si quisiera regresar 
ya no sabria hacia cuando...

ya no sabría hacia donde...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...
la lluvia llenó mi boca...mientras la historia me toca el alma...que tiembla en vilo solitaria y estática, sin acecho y sin derribo...sin victória, sin comienzo sin final que destroce mi espada de plástico y deshecho...surjida de la nada que nos oprime...de la indiferéncia...de no poder ver más allá de nuestra envídia..de nuestra maldad de ser animales...seres muertos en vida...que mueren un poco más cada día...que dejan de llorar con la sangre, los gritos y el silencio de la soledad... 010106jud