Passa al contingut principal

recull

recull
de paraules...
màgiques
dolces
sensibles...
properes...
bones...
mullades...
i tendres...
nuvolets
de vent...
rinxolats...
de blanc
i de nit...
amb xispa...
serena...
plena d'estrelles...

va dir que es va quedar ben parada...
i ella creu tanmateix que,
l'atreviment...
la va encendre...
més...

tot sembla que porti al mateix punt...
de fuga...
com un dibuix delineant...
al vell mig de l'horitzó infinit
del paper en blanc...

(aprendre a tocar la tecla adeqüada...
al temps...
comença la dansa
de detalls... i causes...
fuses i semifuses..
com la professora de ballet...
sóna el piano...
i em retorna...

i d'esquenes...
espera...
sentir...
l'energia...
entre tanta gent...
tanta llum...
com en un somni
daurat...

i ara...
amb tota la calma del món...

sento com cauen els dits...

com aquell dia...
sobre el meu pit...
sensacional...
instant etern...
que...
tants cops...
com vui...
recordo...
i hi torno...

pensa...
què...
i la cosa
està...
en que
em pensa...

(amb tota la prudència del món...

pren-te aquesta ampolla amb mi
al darrer glop bessa'm...
sense testimonis
per si de cas tens vergonya...
simplement la ma ens donem
i després que murmuri
la gent...
diu la cançó...
i al darrer glop
... ens fuguem!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo  escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...