LUTXANA POESIA*una mica de poesia

entre sentiments
trobats...
deliri...
estat de shock...
teràpia?
mira la vida,
flueix,
no t'estanquis...
no t'aferris...
vola lliure..
viu...
et miro als ulls
en el meu record de tu...
de moments
que fotografio en el meu cor...
per degustar-los
amb calma...
desprès...
em val la pena...
gaudir-te...
així...
lliures...
sense prendre'n possessió...
alliberades...
de les expectatives...
que enverinen la vida...
quan de vegades
la vida és un flux de idees
de somnis...
de realitats que conviuen...
i fan xispa...
emoció
ets...
sensacional...
amb totes les paraules...
desperto...
i hi sóc...
desvetllada...
de necessitats...
de condemnes
per obstruïr-se...
endins...
que vull?
no ho se...
continuar...
mirant què passa..
sense mirar massa
enrere...
només quan calgui...
et prefereixo...
lliure...
si és així com creus..
que seràs feliç...
crec en tu
*

Comentaris

EMILIANO ha dit…

me gusta esa tierra de nadie en la que me muevo cuando casi entiendo tu idioma y a veces me lo invento. contrucción dual. invención de la poesía.

8:04 a. m.

Eulàlia ha dit…

ei,
jo també crec en tu
·

8:46 p. m.

Unknown ha dit…

un plaer llegir-te.. com sempre :)

10:12 p. m.

Entrades populars d'aquest blog

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...

Més informació