LUTXANA POESIA*una mica de poesia

Petites.

Influències,

A prop.

Un cos, un paisatge.

La pell del desert.

Pics de gel.

Gelitud.

Els teus ulls ballen darrere de les parpelles.

Endins.

Dolça.

La llum relaxada es reflexa, al fons, envolta i mostra tots els tons del color de la teva mirada.

Força,

Perdudes.

Endins de la mar, la nostra mar.

Efímeres sensacions d’inconsciència

Es desfan entre els instants esmicolats de temps...

Que no es poden aturar...

Per poder pair-ho tot...

Abans que es perdi...

Un esglai...

Intent de retrobar-se

Amb el to...

El toc d’aquella sensació sublim...

Del pètal... i la pell..

A la bellesa.

Sense presa.

A poc a poc.

Grans,

Bateguem.

Diluïdes.

Embogides.

Tornem al món.

Despertem d’entretall de tot.

Alliberades...

I tornarem... tornem

Volem tornar..

Comencem de nou...

A cada instant...

Espontànies...

Inconscients.

Conscients.

Xarxa de llum.

El camí de la llum..

als meus somnis...

els núvols més grans...

el cel més immens...

temps esmicolat en no res...

papallones

bombolles

petons rodons...

Rodolant-te...

Foradades.

Buits amb b.

Adormides.

Dorms.

Mig despertes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

la lluvia llenó mi boca...mientras la historia me toca el alma...que tiembla en vilo solitaria y estática, sin acecho y sin derribo...sin victória, sin comienzo sin final que destroce mi espada de plástico y deshecho...surjida de la nada que nos oprime...de la indiferéncia...de no poder ver más allá de nuestra envídia..de nuestra maldad de ser animales...seres muertos en vida...que mueren un poco más cada día...que dejan de llorar con la sangre, los gritos y el silencio de la soledad... 010106jud

Més informació