Salta al contingut principal
america exótica...
devuélveme a mi chica...
el arte sana...
fa molt de temps que no tinc temps,
si dubtes fes-ho...
es fa l'interessant, perquè no l'és...
intución, divino tesoro...
improvisación contínua,
es una escena,...
la vida
sombreros, camisas de rallas y cuadros..
ojos, miradas...
entreactos...
esperas...
pisos, edificios, ventanas cerradas...
relojes sin agujas...
gatos...pero la verdad
siempre reluce...
las mentiras son mas sencillas que la realidad...
sentada frente al mar...
la espiral de reflejos de tonos de verde a azul...
me gusta tanto el mar...
xocolata desfeta...
mar, amor i sexe...
compartir...
les casetes marineres...
les onades de la costa...
les marineres tatuades...
e-mails de desconegudes...
trens... víes...
i mes sorra...
marinera de primavera...
camisetas de rallas...
suena la harmónica en sus lábios
al pasar junto a mi...
vencer el miedo inmenso de morir...
noches efímeras, etéreas, eternas...
racons de mar...
un dia més curt...papallones de colors...
a l'estació...
surfistes...
sol i mar...
vamos a tarifa, vamos a formentera...
treinta primaveras...
el lado positivo...
pasar de las palabras a los hechos...
he soñado que se me escapaba el tren...
y se me ha escapado...
elegir... elegir bien...
no busques la respuesta....
intenta primero entender las preguntas...
espera lo inesperado...
sólo te perteneces a ti misma...
entierra tus miedos...
indignada...
ilusión...
cuando me agitas...
soy muy fácil, tan fácil...
frágil...
sona!
mariposas tridimensionales...
pompas de jabón... llenas de humo...
la luz de la ventana...
el destino nos hizo repetir...
tan lejos, tan cerca...
nunca había oído hablar de ellas,
hasta que estuvieron muertas...
ojos azul vincapervinca...
la bien querida...
el bosque de robin hood...
nadie sabe lo que quiere decir "hood",...
vuelve la poesía...
no te detengas...
como el mar, que nunca se detiene...
escuché el viento, dejé que se arrastrara y llenara la escena...
¿y ahora que?
hojalá me condenaran a compartir...
será la luna llena...
el mar no se acaba...
miradas transversales...
implicación 2.0
vampiras de energía..
single, jockey...
hem d'anar a la plaça de Sant Felip Neri...
potser encara està en obres...
però hi ha un arbre...
que te les flors grogues...
ara és l'època de que caiguin...
i omplin el terra de la plaça d'aquell groc intens...
gairebé carbassa...
1769jud

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...
la lluvia llenó mi boca...mientras la historia me toca el alma...que tiembla en vilo solitaria y estática, sin acecho y sin derribo...sin victória, sin comienzo sin final que destroce mi espada de plástico y deshecho...surjida de la nada que nos oprime...de la indiferéncia...de no poder ver más allá de nuestra envídia..de nuestra maldad de ser animales...seres muertos en vida...que mueren un poco más cada día...que dejan de llorar con la sangre, los gritos y el silencio de la soledad... 010106jud