LUTXANA POESIA*una mica de poesia

Debajo de mi ventana
está tu nombre
escrito a gritos...
Me señala
dice que soy tuya...
no puedo escapar
El mundo por delante
todo parece real
las calles no se acaban
el viento me desconcentra
espero a que salgas
sabiendo que puede ser
todo o nada...
la cama está fría
el día y mi cuerpo...
no paran de tiritar...
no tengo cigala hambrienta
sinó tiempo a rabiar...
el cacaolat en la puntual
las ventanas sin tu reflejo
no son igual...
¿todo bien?
pregunta el camarero...
no puede ir mejor...
genial...
la margarita dijo si
tu voz dijo hasta luego...
tus palabras, rábia...
mi mundo lleno de nada...
en mi bolsillo
los pétalos se quedarán...
en el árbol
las letras
en la pared
las mariposas
¡basta ya de tanta violéncia!
calma,...
se que no vendrás más...
el pasado
los orgasmos
necesito un dia
de esos nuestros
de carícias...
de todo...
sin tiempo
y no tengo nada
sólo tu nombre
bajo mi ventana...
8/4/8jud

Comentaris

Lluís Ronda i Berenguer ha dit…

viure l'absència, desitjar l'amor, sentir l'enyorança... Sols un espèrit ple de sentiment, sensible, ho pot gaudir... o patir.

10:27 p. m.

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

reconnectar

❤️ *reconnectar amb l’essència… no cal anar molt lluny… tan a prop… com sempre, com mai… a l’aigua de la vora del mar… balla la llum… per qui la pugui veure i si no tampoc no passa res… Cadascú fa el que pot, en cada moment… ens justifica la ignorància… la pròpia injustícia de la manca d'igualtat, encara ara… per ser dona, queer… mandra… mil vegades rebel… Ben tornada i resignada ja a veure-les venir Emboirada, vertigen… sense veure-hi de prop… ni de nit… sabem el que sabem, i potser sabem més del que pensem… si sincronitzem els dos cervells… potser cruspir-se una magdalena era la clau… o el pastís d’Oreo… (opinió, raó, exemple… criteri propi com un gel sexy que es desfà… amb Baileys… si plou… (Urà en Bessons… Idiotes moderns sense intermitent, prometeus anorèxics que modifiquen el seu ADN… puja el cortisol i t’infles com un globus… Trementinaires de ciutat, sense tenir en compte els límits de prendre segons quines herbes… marujes amb drons que segueixen el seu cap i les refresqu...

Més informació