Salta al contingut principal
Debajo de mi ventana
está tu nombre
escrito a gritos...
Me señala
dice que soy tuya...
no puedo escapar
El mundo por delante
todo parece real
las calles no se acaban
el viento me desconcentra
espero a que salgas
sabiendo que puede ser
todo o nada...
la cama está fría
el día y mi cuerpo...
no paran de tiritar...
no tengo cigala hambrienta
sinó tiempo a rabiar...
el cacaolat en la puntual
las ventanas sin tu reflejo
no son igual...
¿todo bien?
pregunta el camarero...
no puede ir mejor...
genial...
la margarita dijo si
tu voz dijo hasta luego...
tus palabras, rábia...
mi mundo lleno de nada...
en mi bolsillo
los pétalos se quedarán...
en el árbol
las letras
en la pared
las mariposas
¡basta ya de tanta violéncia!
calma,...
se que no vendrás más...
el pasado
los orgasmos
necesito un dia
de esos nuestros
de carícias...
de todo...
sin tiempo
y no tengo nada
sólo tu nombre
bajo mi ventana...
8/4/8jud

Comentaris

viure l'absència, desitjar l'amor, sentir l'enyorança... Sols un espèrit ple de sentiment, sensible, ho pot gaudir... o patir.

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

*aigua verda, aigua blava...

  *aigua verda, aigua blava... poesia... que pesa... (com els homes que molesten a les dones a les piscines... de paraules ofegades... una senyal de nou,  o una causalitat... i la sort dels dies o de les èpoques en les que surten d'un sol ou dues gemmes… un mateix barri... a prop del mar... i el dubte… i per què triar? la meva misofonia,  el bruxisme de nit... els quaranta cavallets blancs que... ballen mentre canta la ment  de dia... a la moto que travessa els carrers  inconscient... mig peatonals de la vella vila… de 9* (tota una vida després... 40... un pis molt semblant al l'antiga casa dels meus avis paterns... a prop de la plaça del senyor de metall assegut i esperant Godot...Sr Rovira... i la de la colometa de la Rodoreda...la del diamant... la dels petons de Voll-Damm... i res més... més abaix tocant la zona dels gitanos també hi vaig viure... al carrer Siracusa ressona la bamba la cançó dels meus somnis recorrents... mentre ballem a la plaça i jo pujada...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...