LUTXANA POESIA*una mica de poesia

Qué dir
quan no calen les paraules,
quan resonen
en les parets...
quan ningú les escolta...
quan tu no les vols sentir...
no puc dir res...
Qué fer
quan tot s'escapa...
tot allò que vols...
es perd en l'obscuridat
et dona l'esquena
i no vol res més de tu...
dies de solitut
dies de mi mateixa
perdo el temps
amb tu i sense tu...
necessito la pau
de la teva pell...
necessito trobar
el sentit en la claror
de llum dels matins
mullats per mil
llàgrimes d'ahir ...
als meus ulls, als meus dits,
a les meves mans
encara resten carícies teves
d'avans d'ahir...
quan tot semblava perfecte
quan vas lluir una ilusió
per fer amb mí...
el cap d'any...
retrobar la ilusió
plegades... del nadal perdut...
sempre esperaré tot allò que em vas dir...
el regal de les notes,
el viatge a cadaqués...
l'excursió a montserrat
i el "mel i mató"...
les teves paraules
no s'aturen
ressonen sense parar
en el meu neguit
palit i escalfregit...
confia en mi...
res mes...
estimar tant
dona por...
estimar i fer les coses bé...
lluitar i afrontar
correr i amar de veritat
no és allò que et cal...
no res...
jud191007

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

la lluvia llenó mi boca...mientras la historia me toca el alma...que tiembla en vilo solitaria y estática, sin acecho y sin derribo...sin victória, sin comienzo sin final que destroce mi espada de plástico y deshecho...surjida de la nada que nos oprime...de la indiferéncia...de no poder ver más allá de nuestra envídia..de nuestra maldad de ser animales...seres muertos en vida...que mueren un poco más cada día...que dejan de llorar con la sangre, los gritos y el silencio de la soledad... 010106jud

Més informació