Ir al contenido principal
Potser no hi ha res millor
que pensar en tu
potser no hi ha més opció
que voler que els teus
somnis es tornir realitat...
encara que et moris de por
per si després
no era el que volíes...
pasi el que pasi
estic aquí
nits d'amor teòric
nits de records
sentiments extrems
de necessitat per tu...
solament volia dir-te
solament volia sentit-te...
tinc el temps
entre les dents per tu...
sense destí...
sola
intentant tornar a volar...
cada dia
cada paraula teva
em fa enamorar-me
més de tu...
la vida em comdena
a no poder-te amar...
la teva absència
m'enverina...
solament penso en tu
tu em fas voler viure
omple la meva vida
omple la meva ànima...
caminant
mirant les estrelles
i cridant-les
perquè et diguin a cau d'orella
que confíis en mi...
que t'espero...
que t'estimo...

1287jud

Comentarios

Entradas populares de este blog

Debajo de mi ventana está tu nombre escrito a gritos... Me señala dice que soy tuya... no puedo escapar El mundo por delante todo parece real las calles no se acaban el viento me desconcentra espero a que salgas sabiendo que puede ser todo o nada... la cama está fría el día y mi cuerpo... no paran de tiritar... no tengo cigala hambrienta sinó tiempo a rabiar... el cacaolat en la puntual las ventanas sin tu reflejo no son igual... ¿todo bien? pregunta el camarero... no puede ir mejor... genial... la margarita dijo si tu voz dijo hasta luego... tus palabras, rábia... mi mundo lleno de nada... en mi bolsillo los pétalos se quedarán... en el árbol las letras en la pared las mariposas ¡basta ya de tanta violéncia! calma,... se que no vendrás más... el pasado los orgasmos necesito un dia de esos nuestros de carícias... de todo... sin tiempo y no tengo nada sólo tu nombre bajo mi ventana... 8/4/8jud

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo  escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...