Salta al contingut principal


Deja a un lado tu orgullo de una vez,
todo derrumbado
por un momento...
reconocer
antes de que sea demasiado tarde.
tampoco te ayudará demasiado
ir paseándote por ahí como un pavo real.
Cuando ya
no somos capaces de cambiar
una situación...
nos encontramos con el desafío
de cambiar nosotros mismos...
nosotros mismos...
aquel que más sufre
es el que menos sabe
lo que quiere...
no puedo con mas
dolor
cuando pensaba
que todo rodaba
se cae tu corazón
de mis manos
y mi esperanza
vacía como mi vida...
nada tiene sentido
sin ti...
siento ir tan apurada
de sentimientos
pero no tengo
una lista de espera..
por si me fallas
despues de todas las horas
luchando por ti...
de todo lo que hice
y hare por
volver
a no sé qué...
que para mi existía
pero no puedo
pedirte que me
quieras... si no
quieres quererme...
en el preciso
momento
que mi existencia
me ametralla
con ladridos
y mordidas
tu me clavas
la última puñalada
no me queda más sangre
no me quedan más
lágrimas...
solo el lamento
que me reconduce
a la vida incierta
a la nada...
a mi vida sin mi...
en busca de ti
y de mi
sali ayer
y volvi
con mil sonrisas
mil recuerdos
el bolsillo vacío
y una bofetada
de incredulidad...
solo quiero estar contigo...
solo quiero
da igual lo que quiera
siempre da igual
no quiero dar pena
no quiero
perder mas energías...
no quiero
mas tiempo,...
quiero amarte
¿es tan difícil ésto?
1567jud

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

reconnectar

  ❤️ *reconnectar amb l’essència… no cal anar molt lluny… tan a prop… com sempre, com mai… a l’aigua de la vora del mar… balla la llum… per qui la pugui veure i si no tampoc no passa res… Cadascú fa el que pot, en cada moment… ens justifica la ignorància… la pròpia injustícia de la manca d'igualtat, encara ara… per ser dona, queer… mandra… mil vegades rebel… Ben tornada i resignada ja a veure-les venir Emboirada, vertigen… sense veure-hi de prop… ni de nit… sabem el que sabem, i potser sabem més del que pensem… si sincronitzem els dos cervells… potser cruspir-se una magdalena era la clau… o el pastís d’Oreo… (opinió, raó, exemple… criteri propi com un gel sexy que es desfà… amb Baileys… si plou… (Urà en Bessons… Idiotes moderns sense intermitent, prometeus anorèxics que modifiquen el seu ADN… puja el cortisol i t’infles com un globus… Trementinaires de ciutat, sense tenir en compte els límits de prendre segons quines herbes… marujes amb drons que segueixen el seu cap i les refresqu...