Salta al contingut principal
Return to innocence
I lost myself
Espíritu inquieto
corazón infeliz.
Calles estrechas
hacia tu corazón...
besos a medias
en los balcones
del mediterraneo...
se caen las flores secas...
de este invierno
frío y cálido...
las escaleras suben
hasta no se donde...
las calles que bajemos
las tendremos que subir...
el tiempo se acaba
a tu lado...
te miro y tiemblo.
Me paso los dias
esperando la noche.
Cada dia es un viaje
al centro del universo...
intentas maniatar la prisa
mantener el equilibrio,
¿Porqué te fuiste?
porqué vi un halcón y lo seguí...
¿ Porqué no volviste?
porqué el halcón no se detubo.
Quiero ir donde sea...
la chimenea arde
las trompetas tocan al son
de la tíbia soledad...
perderlo todo por nada..
se lo puedes decir a todo el mundo...
si me engañas una vez
la culpa será tuya...
si me engañas otra vez...
será mía...
¿dónde vas mi amor?
Ahora estoy en la realidad contigo
en los momentos que estoy junto a ti...
En busca de nada.
La segunda oportunidad.
Abril aguas mil-.
El tiempo que nos quede.
Estés donde estés.
El infierno existe y es eterno.
Nunca me había sentido
antes así.
Si fuera rica, será cuestión..
de suerte.
Esperar o escapar.
Cosas que hacen que la vida
merezca la pena.
Mover el mundo
con tus deseos y tu imaginación..
fantasía se destruye...
la nada se apodera de todo...
no hay límite..
si no quieres.
3/04/2007jud
*see you

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...
la lluvia llenó mi boca...mientras la historia me toca el alma...que tiembla en vilo solitaria y estática, sin acecho y sin derribo...sin victória, sin comienzo sin final que destroce mi espada de plástico y deshecho...surjida de la nada que nos oprime...de la indiferéncia...de no poder ver más allá de nuestra envídia..de nuestra maldad de ser animales...seres muertos en vida...que mueren un poco más cada día...que dejan de llorar con la sangre, los gritos y el silencio de la soledad... 010106jud