LUTXANA POESIA*una mica de poesia

Sin ganas.

Las ganas vuelan
entre la nada
no queda nada
solo mi humo candente
que se esfuma
cual milagro
entre mi ira
por saber y no tener
lo que necesito alrededor...
ando atónita
concluyente
de no poder volver
a lo que desprecie..
esperar sentada
a que pasen las horas
de ayer y mañana...
por si sientes algo
que no empañe tu alma..
que no te arranque
de repente de mi...
no quiero desconfiar...
no me queda mas remedio
que silbar y cantar
por si suena la corneta
en tu interior
y te arrebata de golpe
para deslizarte sobre mi...
la fuerza del destino
no se si nos hará repetir...
no quiero volver
a sentarme aquí
y volver a escribir
calamidades de mi existencia
por saber que no me terminarás...
te llevas mi olor
me desposees del silencio y la calma
y a cambio la ausencia
de todo
de ti
de lo que me desnuda
ante la impotencia
de no poderme resistir
a sentir
sin sufrir...
13/2/2007
JUD
DON'T WORRY BE HAPPY!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...

Més informació