LUTXANA POESIA*una mica de poesia

por el día alguien con quien no respirar
por las noches alguien con quien no dormir
la vampira te persigue...

¿quién eres?
corre a donde tropieces
con la luz de la mañana...
rodar por tu piel
tenerte entre mis brazos
y verte desfallecer
esperando que regreses
antes del amanecer...
me esconderé en la ciudad
para encontrarme
con quien no quiera soñar
nunca llevo la sonrisa...
tras las sombra de la soledad...
antes, durante y después
de todo... es lo que hay...
demasiado tarde para latir...
vete a tu casa...
canto para conseguir amarte
tan lejos, tan cerca...
y saber quien eres...
tras la capa y tus colmillos ...
todo es una mentira
ensangrentada...
soledad entre ignorancia
no cambiaría nada
de éste mundo
cuanto más absurdo más real...
donde se rompen los sueños
y empieza la verdad...
solo temo el tiempo
pasando desapercibido...
esencial y sensacional...
adolece la insidia
a fuerza de recordad
lo que nunca llegó a pasar...

jud09/01/2007
**homenaje a

nacha pop

"antes del amanecer"

"relojes en la oscuridad"

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

la lluvia llenó mi boca...mientras la historia me toca el alma...que tiembla en vilo solitaria y estática, sin acecho y sin derribo...sin victória, sin comienzo sin final que destroce mi espada de plástico y deshecho...surjida de la nada que nos oprime...de la indiferéncia...de no poder ver más allá de nuestra envídia..de nuestra maldad de ser animales...seres muertos en vida...que mueren un poco más cada día...que dejan de llorar con la sangre, los gritos y el silencio de la soledad... 010106jud

Més informació