Salta al contingut principal
cazadora de mariposas
se encuentra
cuando no se busca
se caza cuando
te ciega la luz del sol...
caminas
y tiritas de frío...
la soledad en los huesos
quebranta el hastío
de querer y no poder...
de vivir en vilo...
solo soy feliz
cuando la lluvia
cae sobre mi corazón...
entumecido y enrabiado
que llora estremecido
por la suplica
de una ultima consideración
mientras el cielo cae
sobre Barcelona...
yo caigo a las profundidades
de la ausencia
de tus miradas
y de tus palabras sin eco...
mis hadas se llevan
mi cuerpo desconsolado...
a la inundación de desprecio
desiderativo y petulante
de un adiós cautivo
entre tus labios...
te vas y te pierdo
entre el reflejo de tu insidia
quedan restos de evanescencia
de lo que fue algún día...
del primer instante
que mis ojos vibraron
frente a tu sonrisa
deslumbrada...
del primer momento
que mi mano
meció tu mandíbula
para conmover mis labios
con los tuyos...
mientras la noche se hundía...
como tus párpados...
111206jud


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

reconnectar

  ❤️ *reconnectar amb l’essència… no cal anar molt lluny… tan a prop… com sempre, com mai… a l’aigua de la vora del mar… balla la llum… per qui la pugui veure i si no tampoc no passa res… Cadascú fa el que pot, en cada moment… ens justifica la ignorància… la pròpia injustícia de la manca d'igualtat, encara ara… per ser dona, queer… mandra… mil vegades rebel… Ben tornada i resignada ja a veure-les venir Emboirada, vertigen… sense veure-hi de prop… ni de nit… sabem el que sabem, i potser sabem més del que pensem… si sincronitzem els dos cervells… potser cruspir-se una magdalena era la clau… o el pastís d’Oreo… (opinió, raó, exemple… criteri propi com un gel sexy que es desfà… amb Baileys… si plou… (Urà en Bessons… Idiotes moderns sense intermitent, prometeus anorèxics que modifiquen el seu ADN… puja el cortisol i t’infles com un globus… Trementinaires de ciutat, sense tenir en compte els límits de prendre segons quines herbes… marujes amb drons que segueixen el seu cap i les refresqu...