LUTXANA POESIA*una mica de poesia

cazadora de mariposas
se encuentra
cuando no se busca
se caza cuando
te ciega la luz del sol...
caminas
y tiritas de frío...
la soledad en los huesos
quebranta el hastío
de querer y no poder...
de vivir en vilo...
solo soy feliz
cuando la lluvia
cae sobre mi corazón...
entumecido y enrabiado
que llora estremecido
por la suplica
de una ultima consideración
mientras el cielo cae
sobre Barcelona...
yo caigo a las profundidades
de la ausencia
de tus miradas
y de tus palabras sin eco...
mis hadas se llevan
mi cuerpo desconsolado...
a la inundación de desprecio
desiderativo y petulante
de un adiós cautivo
entre tus labios...
te vas y te pierdo
entre el reflejo de tu insidia
quedan restos de evanescencia
de lo que fue algún día...
del primer instante
que mis ojos vibraron
frente a tu sonrisa
deslumbrada...
del primer momento
que mi mano
meció tu mandíbula
para conmover mis labios
con los tuyos...
mientras la noche se hundía...
como tus párpados...
111206jud

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...

Més informació