Passa al contingut principal
La noche se desenreda entre mis manos
se desnuda indiferente..
la ciudad a oscuras de la luna y de tus ojos
se llena de miradas ardientes
que rompen el silencio de tu ausencia
sin clamo ni sugerencia
yo rezo en tu espera
por que vuelvas una vez mas..
el bus vuela en las aceras marchitas
hacia mi infinito
hacia el final del arcoiris
donde encontrar la calma
el fin de las preocupaciones..
y la rabia..
las canciones de luna
son sones de cuna lejana
aquellas de voz delicada
que me adentraban al sueño..
tum, tum, tum..
una madre lejana..
que adoro más que a mi alma..
alumbrando la esperanza
otro amanecer me despertara
y en la lambreta llegaré
al puerto tíbio
de los años ochenta
una golondrina despierta
remara hasta mis sueños
y miraré por el catalejo
por si te veo..
los cañones del castillo
foguean tuertos a tu paso..
ciegos de miedo
llenos de envidia
por ver tu andar suelto
y desmedido sobre mi mirada..
por volver a un despertar en tu piel
deshacer tus temores
en mil caricias
suena de nuevo
lo que dijo tu corazón
en mil palabras digitales
que dicen otros,
a regañadientes..
que interpreto insolente..
que pudiste sentir..
aquello que no sabias decir..
cada momento
es una noche eterna
sin ti..
es que me falta el aliento
y el sentido muere fuera de mi..
por ir lenta..
por no tropezar con la misma piedra
de la memória
que me arrebataron en las nubes ..
coge las riendas de este tren
desvocado..
en las sombras de la oscuridad
vagando sin ti
mi corazón sin rumbo
que solo busca el tuyo..
un espejismo
que enloquece mi velocidad
quiero descansar en tu sonrisa
todo florece
en el jardin de los sentidos
si brilla tu luz
si deslumbran tus ojos
mi camino
mi mar bravío..
y tus olas baten
al compás de mi alma..
rompiendo mi piel..JUD19X06

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo  escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...