Salta al contingut principal

El mismo cielo las mismas estrellas
La misma soledad..de soledad..
El trígono de Orión sigue en la ventana
Que será siempre mía..
Aquí dormía quien ya no está..
Aquí dormía yo
Tantas noches sin poder dormir
Y ésta una más..
Agraciada por ti soy.
Qué más se puede pedir.
Una llamada a gritos sin querer callar..
El silencio golpea en mis tímpanos..
Todo cambia, yo cambio, tu cambias..
Y el cielo sigue impasible
Ante mi vacío sin ti..
La luna ausente como tus besos
Mis dientes desgarran
Los versos que destila
Mi sed de respirarte.
Todo en calma
Todo late al compás..
Donde yo no puedo estar
Donde yo no quiero estar
No sé qué escribo..
No se si deliro..
Por no saber si saldrás corriendo..
Siento tener que sentir la piel
Tiritando de frío ante tu voz
Siento no tener más que decir..
Siento la esperanza verde
En mi y en el destino
No quiero perderte.
Sangra la noche en mis heridas
Sangra la hiel de verte lejos
Duele el dolor de las olas rotas
Entre mis dedos..
Que requiebran las letras
Que recortan el blanco
De este fondo lleno de nada..
El valor de las cosas que no valen nada
El valor de tus sueños
Por romper
Por crear
Por andar
Un nuevo camino. JUD21X6

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...
la lluvia llenó mi boca...mientras la historia me toca el alma...que tiembla en vilo solitaria y estática, sin acecho y sin derribo...sin victória, sin comienzo sin final que destroce mi espada de plástico y deshecho...surjida de la nada que nos oprime...de la indiferéncia...de no poder ver más allá de nuestra envídia..de nuestra maldad de ser animales...seres muertos en vida...que mueren un poco más cada día...que dejan de llorar con la sangre, los gritos y el silencio de la soledad... 010106jud