Salta al contingut principal

Entrades

una poesia per ésser llegida en veu alta

als jardins de safo... xiula la paraula encessa com una princessa... després de perdre's i retrobar-se en aquell vell punt de la ciutat de llum... d'un dia radiant... despertada i descoberta... en un travelling de vida lateral... poso els peus a terra vull caminar... vols que sigui eterna? aquesta tarda... plou i fa sol a l'hora... i el vent de mar... em dispara... raig de llum... il.lumina'm treu-me el fum... em conformo en mirar-te de dins cap en fora... dels llavis que es perden... endins... i es tanca la porta... i encen la llum de l'escala... i descobreix tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir... de paraules que corren... pels carrerons... de l'altre ciutat... la que envelleix sense arrugues... la que enamora... *

tria be

Em venen a buscar a la feina la meva mare amb els meus dos nebots de 5 i 6 anys, nena i nen.  Anem a buscar de cami a la meva germana, la seva mare, i tornem al poble. Al arribar surten del cotxe amb la seva mare i ella els hi diu que si volen un paquet de cromos per compensar haber de deixar a mitges la mitgdiada del cotxe.  Al marxar la meva mare, que es la seva àvia, li diu a la nena: tría be. (li vaig preguntar el perque d'aquell consell volàtil... i va dir, es que el nen sempre sap el que vol, i agafa coses que li agraden... i ella com no sap ben be el que vol, agafa el primer que veu, i molt sovint no es queda satisfeta...

humildad

la humildad... ha llegado en forma de sol... y edad... a mi... suena la harmónica... a rabiar... quizás cerca del río... que se muere... de delírio... al ver amanecer... en un sueño... debajo de ti... anochecer entre tus brazos... húmedos de mi... y con la intensidad... con la que vivo cada instante... quizás jamás encuentre a nadie que lo pueda soportar... y ese es mi rumbo fijo... en esta ciudad... una nória.... que te llevan de una melodía a otra.... como un agridulce vaibén... que te recuerda... cada herida, cada latido... que supura en lágrimas de vino negro... que retumba sin fin... no dejo de amar a nadie... a quien he amado... y se acumula el sentir... se multiplica infinitamente... sin límites ni líneas rojas... suma... y estalla... sin poder respirar nunca más... en paz* (necesito velocidad...

lo he probado

he probado he creado la atmósfera... una casi noche de viernes... he encendido la vela enorme de los trenta y uno... la de colores... he encendido incienso... y he abierto una lata de birra... he puesto música desconocida... rompecorazones... a oscuras... en un rincón de casa... las ideas de la vida... de lo que deseas... giran... y sabes que es casi casi perfecto... y casi casi imposible... podría preguntarle al futuro... podría aullar a la luna... espectacular esta semana... y esta es casi toda la verdad... casi casi en silencio total... en ausencia total... de vos... * #diadelapoesia
envejeces cuando dejas de enamorarte... lo correcto y perfecto que llegue a mi vida... lo que le haces a los demás te lo haces a ti misma... comer  lavadora limpiar ropa comprar comida dormir bici web tomar algo con dudi

Carnaval

You know... Listening the perfect song in the precious moment it's amazing... You saw, say... Without wifi... All arround... You was my present for the Sagrada Família one night... And one heart with two faces, arrives flying to my white house door... One day... I can't remember... Red and green... More simply... More lives... Things...hearts... And purple candys... In this street... You prefer see yourself film... This is... Estopa*

Instinto e intuición

Salta la moneda y sale cara.. No hay fuerza para decidir... Elegir entre la parte izquierda del cerebro (intuición) o derecha ( instinto)... Hoy prefiero las señales de la intuición...experiéncia e imaginación del claro que sí...en busca de tu veneno... Está claro que quiero sobrevivir, y los sueños me mantenien cual morphina ... cada día... Cada noche tiemblo en tu recuerdo...y no me cansa, no se mierde el tiempo y vale la pena... Déjame dejarte que me sientas pena...volver a ti con cada luz de luna...y bailarte tangos... con tu espectro...y verte por mi ventana...abierta.. De barrendera...nocturna... De paloma vampírica que viaja hasta tu ventana...con vistas... Y vigila que bo pierdas tu sombra... (aunque quizás no sea la deseada.. Sintiendo las espadas afiladas de tus ojos negros...en puro  silencio...vivo... Con toda la calma, nunca vista.. Nunca nada es suficiente... Relamo cada instante...imaginando el...