LUTXANA POESIA*una mica de poesia

Envoltada La cintura.... Punt feble... Encara queda.... La infinita tendresa... Delicadesa... Il.limitada... D'energia plena... De la bona... De la que inspira... Aquestes paraules... Que avui torno a apendre... Com si fóssin tan noves... Com una papallona exòtica... Batega...intensa.... Insisteix a poc a poc... encar dibuixa volant... ara és a tots els semàfors a la meva esquena... alguna cosa sense límits... que se m'emporta... amb el vent... Difusa...en grans i llargs silencis... Sincers... Vitals... Que omplen més que Una gran explicació... Ballo enllaçada... Allà dins... Sentint-me... Sentint-te... *** bso https://play.spotify.com/album/6nSNoI4zgtfMm1H9NXI4r1

poesia comparada... fòrmula física... tanca els ulls... i escolta la música de l'univers... estimar... en l'oblit, obligat... la metàfora... de l'arrel... al cor... regirada en la massa dels cossos... del record als somnis... a la vista... la meva ment... als seus llavis... de retruc... ridicula... experta en derrotes... en creure... i somiar... del no res... ***

Diu que és present Viu en present ... Com si no hi hagués demà ... A dins del bosc ... El seu i el meu... Una gorga ... Baixes ... A través ... El salt ... A dins ... Aprendre a volar En un instant ... Única... Diluvi compartit ... Fil de pluja ... Als tolls ... Del placebo Que sona ... Em resona ... En tons liles ... De flors que cauen ... En escala ... De silencis .... De trencadís... Inspirada *

Un poema que crema allà on neix i creix ... i fuig la maleida idea ... i fa ràbia ... Molta. A la falguera faig ... i desfaig ... Espais entre els punts suspensius ... i les lletres d'un bon final de frase ... sintetitzada. Quan torni ... la cremaré a la foguera ... de la lluna plena la més gran ... Que serà * (ha tornat ... els sons ... sonen millor si són fruit dels teus missatges...

de vida... cus... retocs... que retornen... sons maleïts... llibres... de final... de tornar... revolucionaria... balla... i al mig... remiro cada detall.. com perduda... i plena i encantada... anada per la onada... de dins en fora... brota... i remou... i la lleugeresa... del tarannà... d'un fum... amb pes... fruit.. de les llums del nord.... que va veure... va beure... el vi... i la sang.. i les paraules... i cada nota... de la melodia... llumins infinits... del fils... des dels cels... que giren... dels ulls fins als peus ... *

arriba al balcó... el meu... sense cargols.. el més alt d'aquell indret... a l'horitzó... la màgia... els horts, les cases... la magnòlia gegant... altres balcons... que miraba encà amb prismàtics... cada nit d'un once de mes... mira les estrelles... les postes de sol... dels diumenges... després de la mitgdiada... de repòs... i allà repensa el seu tot... i regira la possibilitat.. de baixar fins al sòl... fent rappel als balcons fins a baix... com aquella que pujà el munt... i es va trobar amb la bèstia... ara te una amiga amb aquest nom... reduït de no se quin altre nom... des del principi hi torna... amb el cavall de vent... allà on mai ha estat... però sembla ser-hi sempre... per no res... per si de cas... beu i veu... es perd... i delibera... als pètals... del fil...

deixa't anar... vola amb les papallones... batega... no t'acavis el vi... per manca.. per mandra... valenta! ofrena... espiritualitat... màgia... destí... profunditat... de paraules... que ballen al cap... als nuvolets... a la vora de la mar... on ahir hi havia una donzella.. que fotografiava als surfers... oficinistes a la platja... que sortim a tocar l'escuma... intentant no mullarnos... el vent és molt fort i s'ho emporta gairebé tot... la gent dels xiringuitos recull.. als nens i esportistes tant els hi fa... llença't, salta... espera... fins que et desfàs... apropa't... canta... balla'm... i bull*