Ir al contenido principal
arriba al balcó...
el meu...
sense cargols..
el més alt d'aquell indret...
a l'horitzó...
la màgia...
els horts, les cases...
la magnòlia gegant...
altres balcons...
que miraba encà amb prismàtics...
cada nit d'un once de mes...
mira les estrelles...
les postes de sol...
dels diumenges...
després de la mitgdiada...
de repòs...
i allà repensa el seu tot...
i regira la possibilitat..
de baixar fins al sòl...
fent rappel als balcons fins a baix...
com aquella que pujà el munt...
i es va trobar amb la bèstia...
ara te una amiga amb aquest nom...
reduït de no se quin altre nom...
des del principi hi torna...
amb el cavall de vent...
allà on mai ha estat...
però sembla ser-hi sempre...
per no res...
per si de cas...
beu i veu...
es perd...
i delibera...
als pètals...
del fil...

Comentarios

Entradas populares de este blog

Debajo de mi ventana está tu nombre escrito a gritos... Me señala dice que soy tuya... no puedo escapar El mundo por delante todo parece real las calles no se acaban el viento me desconcentra espero a que salgas sabiendo que puede ser todo o nada... la cama está fría el día y mi cuerpo... no paran de tiritar... no tengo cigala hambrienta sinó tiempo a rabiar... el cacaolat en la puntual las ventanas sin tu reflejo no son igual... ¿todo bien? pregunta el camarero... no puede ir mejor... genial... la margarita dijo si tu voz dijo hasta luego... tus palabras, rábia... mi mundo lleno de nada... en mi bolsillo los pétalos se quedarán... en el árbol las letras en la pared las mariposas ¡basta ya de tanta violéncia! calma,... se que no vendrás más... el pasado los orgasmos necesito un dia de esos nuestros de carícias... de todo... sin tiempo y no tengo nada sólo tu nombre bajo mi ventana... 8/4/8jud

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

alas de dragón

sus ojos de dragón... me observan a cada instante desde cada esquina de la ciudad... desde el primer instante... de encontrarme... profundamente.... en espiral... voló hacia sus demonios... y el corazón del dragón me vino a buscar... en el cementerio de mis sueños... muertos a golpes... y vuelve sin matarlos... y desperté en la verdad de mi misma asesinando al deseo... a cada paso... tirando del hilo cruzando el río... iluminada por la luna que decrece y crece... sin tiempo que exista... la luz brilla hasta en la noche más oscura... entre los bosques negros... de las montañas mágicas... y cada mañana renace el misterio... y despierta el dragón... en la creación de su realidad con las heridas sangrando se huele el hielo... abre las alas.... de dentro hacia afuera... salta... y vuela... y vuelve volando... directa... emocionada... bajando y subiendo  escaleras... escuché la bamba... en su día, en el m...