LUTXANA POESIA*una mica de poesia

nova entrada.... i sortida em quedo aquí... bategant... i lluïnt-me desfent els eterns... enfarinant camins... que mai mai... caminaré... que es queden en no res... no i res... més fas i desfàs... sense res... amb mi i prou... i plou... i res ni menys... sons... silenci paraules una hora.. una setmana molt llarga és l'espera de veure el resultat de veure'm aquí... passen... i criden... i vull sortir... i no tornar... i no res sospirar de pau... de a la fi.. de tot i de tu... i de pensar... què sents saben-te que no... i sense remei... és*

la utopia camina... i jo també... la meva visió del món... una proposta... amb molt d'amor... en silenci... el repte... la mirada... una petita llum.. amb gran esplendor... amb estrella... amb mar i onades... moviment... paraules... ningú pot ensenyar res... està tot per fer... apropar-se als que no parlen.. unir-se il. il·lusiona... compartir... segueix el camí que construïm cada dia... visc... veig... escolto... penso... i crec....

VEN A PLAZA CATALUNYA, Y SI NO PUEDES, HOY A LAS 19'00 TODOS A UNA! #acampadabcn #spanishrevolution #nonosvamos #bcnsinmiedo http://acampadabcn.wordpress.com/

intento retenir.... la imatge, l'essència... de l'últim petó... d'aquell racó de pell... nostre... però, gairebé sempre s'escapa... no vol quedar-se amb mi... no vol donar-me plaer de tu en la teva absència... no vol redimir-me en mi... l'últim petó d'ahir, d'avui i de sempre... tenir i retenir... posseir... recull de pell.. recull de records.. que ballen.. fins als teus cabells que volen i giren.... en els silencis... com el foc... que cala... que flama... que entén... i es queda... diga’m... i et dic... un gran i enorme i perdut... t'estimo* 8511

un rosa... no és el dia... tan se val... una sorpresa sempre manca... del seu tall.. i caic... i escolto... i torno... estic, sóc... sentim tot... important i la resta... del pes... es queda amb vidres esmicolats... tan se val... l'aigua... vull sortir i no puc... l'impuls que dibuixa que dibuixo un salt... una empremta... un dit més enllà... no queden ulls lliures per mirar.. ni finestres... ni llamps... exclusius... res és res*

plou... i fa sol... què dius... què sents... el moment res es pensa... deixa que succeeixi... encara que voli... tot pels aires... hi ha coses que no tornen ha d'haver un punt i final... no rodolen però ja se que la més dolguda sóc jo, sempre... pasi el que pasi... em fa mal... em fas mal... em fan mal... per què? què hi trobeu al saber que algú sent malestar al cor? per alguna malifeta... son perilloses diu s'apropen i se’n van,,,, i no canvien... per via telefònica.... la gent segueix trepitjant aquell que mira en pau... puc dormir tranquil•la... tu no? ella si? tinc aquest estigma.... no puc fer mal.... saber que ho faig,... i si el faig... se'm torna... del revés... i les onades seguiran lluitant... per descriure la textura de les roques... plorem? tu no plores... no sap plorar... de l'autosatisfacció... a la clavada de tu... segueix la sordera ara amb el sol a les galtes... sortiré a córrer i no se fins a on arribaré.....

canvia abans de que et canviin ella ha de portar la flor ella espera ella crida ella respón… temps, espai… búsca el teu propi racó… em quedaré atrapada… pluja platejada… cercant la calma,  pinta't… fes la teva… poc a poc… no tinguis presa no tinguis por no ploris… no cridis no rondinis no deixis de somriure ni un instant olora cada flor a cada instant i viu* no et perdis… la llibertat de tot i de decidir. camina... flueix  sense res a perdre...