LUTXANA POESIA*una mica de poesia

entre sentiments trobats... deliri... estat de shock... teràpia? mira la vida, flueix, no t'estanquis... no t'aferris... vola lliure.. viu... et miro als ulls en el meu record de tu... de moments que fotografio en el meu cor... per degustar-los amb calma... desprès... em val la pena... gaudir-te... així... lliures... sense prendre'n possessió... alliberades... de les expectatives... que enverinen la vida... quan de vegades la vida és un flux de idees de somnis... de realitats que conviuen... i fan xispa... emoció ets... sensacional... amb totes les paraules... desperto... i hi sóc... desvetllada... de necessitats... de condemnes per obstruïr-se... endins... que vull? no ho se... continuar... mirant què passa.. sense mirar massa enrere... només quan calgui... et prefereixo... lliure... si és així com creus.. que seràs feliç... crec en tu *

buscant l'estrella de la mala sort, de la bona.. l'estrella brilla sola, sobre el meu cap... miro a munt... ben a munt... és inevitable... de la realitat, de la veritat, de veure't de lluny... amagant els teus racons de solitud... entre somriures... prens... fum... un raig de llum... sentir, és el que ens fa estar vius... bategar a cada instant... insegura... plena de tots els dubtes... de totes les raons... somiant el passat recargolat... el de les esperes... sense finalitat... d'estar-se... de retirar-se... de remirar-se... de pensar-me... de sentir-me.... endins, ben endins... *

amb la consciència i la inconsciència... plena... bufo i crido, per que se'n vagi tot el fum... i només quedem nosaltres i l'estrella.. sota una estrella... bufo i crido, bufo i crido... el joc, els escacs al lavabo,   cada posició és efímera... insídia, ràbia... indulgència...que s'avorreix d'ella mateixa... i sospira... paraules amb totes les lletres... noms, éssers... beure i seure i escoltar... fer forats... entretenir-se... ho entenc, et comprenc... estic d'acord... amb tota la calma del món... amb molta calma... serem pols d'estrella*

endreçar, desendreçar... dormir, bellugar,   parlen al tren... tornant de la feina... dormen als lavabos... es lleven a les cinc... no són persones... regiren... llegeixen els diaris de segona mà... es desprenen de la seva pròpia essència... cercar, conèixer... viure, sentir... per instants... instantanis.. sospirs i respiracions profundes per captivar l'ànima...i intentar endreçar-la... mastega...

de tot... i del no res... de sentir-te absent per evolució... per intuïció és el millor... adonar-te dels punts febles... contrastar... millorar... enlairar-se... i mirar-s'ho tot des de un altre punt de vista (el de la llibertat i els ulls de gat)... perquè en el caos (quan vols fer tots els camins) és on comença tot... en el detall, sensible, tendre... i feble, molt feble (i què?)*

ei tu* cafè, fum,   estrella... entrepa de patates... no vull ser ni fer res que resti... en positiu et veig... per sempre... estàs... estem... vivim... m'han tornat els ulls... i el cor... més possibilitats desconegudes... no a cap no obre't.. l'atur... el vell... la dona... insídiosa.. despren-me de tot allò que no... intuició... sensibilitat... al noucents... noranta nou  per cent... un peto*

m'agrada com camines... veure't com et despulles... mirar el teu contorn.. detingudament.. amb tota la calma... repasar el contorn dels teus llavis... amb la meva mirada... el teu perfil... el negre sobre negre... cau sobre els teus ulls... de llargs... de silencis... et deixaré en pau.. la teva pau... la de mirar-te i buscar-te allà on creguis que has d'anar a parar.. caus... caic... t'escolto entre l'esbranzida furia del vent... no és per res... és detenir l'espai... retornar... vull un any tranquil... de pau... de tu... no vull retorçar-te et deixo el mar... no vull ser flor d'estiu.. ni de res... només el teu somriure.. que sorgeixi la màgia... com sempre, com mai... vull els teus llavis retornant-me... esllavissant-me... és correcte? vola... amb la teva gran ala... busca la frescor que tan anheles.. en la teva distància... et parlo amb paraules... t'estimo mal escrit amb lletres que semblen... el que no s...