LUTXANA POESIA*una mica de poesia

amb la consciència i la inconsciència... plena... bufo i crido, per que se'n vagi tot el fum... i només quedem nosaltres i l'estrella.. sota una estrella... bufo i crido, bufo i crido... el joc, els escacs al lavabo,   cada posició és efímera... insídia, ràbia... indulgència...que s'avorreix d'ella mateixa... i sospira... paraules amb totes les lletres... noms, éssers... beure i seure i escoltar... fer forats... entretenir-se... ho entenc, et comprenc... estic d'acord... amb tota la calma del món... amb molta calma... serem pols d'estrella*

endreçar, desendreçar... dormir, bellugar,   parlen al tren... tornant de la feina... dormen als lavabos... es lleven a les cinc... no són persones... regiren... llegeixen els diaris de segona mà... es desprenen de la seva pròpia essència... cercar, conèixer... viure, sentir... per instants... instantanis.. sospirs i respiracions profundes per captivar l'ànima...i intentar endreçar-la... mastega...

de tot... i del no res... de sentir-te absent per evolució... per intuïció és el millor... adonar-te dels punts febles... contrastar... millorar... enlairar-se... i mirar-s'ho tot des de un altre punt de vista (el de la llibertat i els ulls de gat)... perquè en el caos (quan vols fer tots els camins) és on comença tot... en el detall, sensible, tendre... i feble, molt feble (i què?)*

ei tu* cafè, fum,   estrella... entrepa de patates... no vull ser ni fer res que resti... en positiu et veig... per sempre... estàs... estem... vivim... m'han tornat els ulls... i el cor... més possibilitats desconegudes... no a cap no obre't.. l'atur... el vell... la dona... insídiosa.. despren-me de tot allò que no... intuició... sensibilitat... al noucents... noranta nou  per cent... un peto*

m'agrada com camines... veure't com et despulles... mirar el teu contorn.. detingudament.. amb tota la calma... repasar el contorn dels teus llavis... amb la meva mirada... el teu perfil... el negre sobre negre... cau sobre els teus ulls... de llargs... de silencis... et deixaré en pau.. la teva pau... la de mirar-te i buscar-te allà on creguis que has d'anar a parar.. caus... caic... t'escolto entre l'esbranzida furia del vent... no és per res... és detenir l'espai... retornar... vull un any tranquil... de pau... de tu... no vull retorçar-te et deixo el mar... no vull ser flor d'estiu.. ni de res... només el teu somriure.. que sorgeixi la màgia... com sempre, com mai... vull els teus llavis retornant-me... esllavissant-me... és correcte? vola... amb la teva gran ala... busca la frescor que tan anheles.. en la teva distància... et parlo amb paraules... t'estimo mal escrit amb lletres que semblen... el que no s...

despulles la mirada amb paraules... tornen... veure escapar-se... t'escapes... et deixes anar... impotència plena... por a actuar per tornar a trencar les flors... que et porta el vent... mariner... la por era insaciable... sempre em feia tremolar patir... esperar... el temps no espera... et miro i no veig res més enllà... espero les teves caricies a l'altre banda del llit... que sorgeixi crido... em deixaré anar... i tornar... i desfer-me... entre els instants... ara ja no he de tenir tanta por ja no tinc res a perdre... de nou... és tan increïble... potser jo no he tingut la força suficient per torçar el punyal cap a mi... queda una mica lluny tots els moments... de relligam... suau...suaus... ara el record... fica el play... dóna'm un do no cal donar-li més voltes senzillesa... deixar les màscares... per reflexar il.lusió diví tressor... que s'ilumina en els camps la nit de sant joan... si el veus retornes.. si el veus lluïr....

m'encanta que agafis una poma de les meves... per menjar despres... pensava avui tornant de la feina... de cop m'aturo en qualsevol semàfor de la ciutat... i miro el cel de ple.... blau cel... amb algunes clarianes de nuvolets blancs... torno a passar per lloc de la foto al port.. ara ja no m'aturo a fer-la... la foto del dia... les tinc totes.... les dels dies d'hivern... ara tots els matins el port és igual... miro els vaixells... i busco un de dotze pisos... però cap dels que hi ha ho és... miro i remiro... i penso i et penso... a cada instant... relligo cada moment de tu... a la meva ment... a cada traç... i sempre em sorprens de debò.. amb sorpresa de les bones... en sèrie... de diumenges avorrits...mandrosos... sota els llençols... o sota l'aigua... i les paraules s'endrecen a la meva ment... després de tot el temps del món... sense plans... improvitzant... i amb un xic de sort***