despulles la mirada
amb paraules...
tornen...
veure escapar-se...
t'escapes...
et deixes anar...
impotència plena...
por a actuar per tornar a trencar les flors...
que et porta el vent...
mariner...
la por era insaciable...
sempre em feia tremolar
patir...
esperar...
el temps no espera...
et miro i no veig res més enllà...
espero les teves caricies
a l'altre banda del llit...
que sorgeixi crido...
em deixaré anar...
i tornar...
i desfer-me...
entre els instants...
ara ja no he de tenir tanta por
ja no tinc res a perdre...
de nou...
és tan increïble...
potser jo no he tingut la força suficient per torçar el punyal cap a mi...
queda una mica lluny tots els moments...
de relligam...
suau...suaus...
ara el record...
fica el play...
dóna'm un do
no cal donar-li més voltes
senzillesa...
deixar les màscares...
per reflexar il.lusió
diví tressor...
que s'ilumina en els camps
la nit de sant joan...
si el veus retornes..
si el veus lluïr...
deixa anar l'estel de nou...
estira'l...
crida..
no et tornis al teu cau...
treu el cor d'entre les espines...
deixa't sentir en llibertat...
comparteix...
no tinc camí...
m'he perdut...
entre aquells boscos efímers...
ara tornaré al dia...
a veure la llum negre...
no vull...
però és impossible...
la decissió mai vindrà a per mi...
he de viure més...
patir més..
és el que em toca...
veure els ulls clucs..
mirar com dorms..
com vius...
allà on sigui...
sense arribar al límit...
arrencant l'espai..
i l'esperança
no m'enrecordo de còrrer...
les cames tremolen..
i el meu cor s'enfonsa..
en tots els moments amb estrella..
la màgia, minsa per tu, no és suficient...
sento que a cada paraula meva
creix una muntanya de distància
entre nosaltres dos...
les teves oïdes ja s'han apagat...
el teu cor es reforça per no deixar-se endur...
es reforça amb vidres opacs...
per no deixar veure res...
el fum...
invisible...
no vull caure i deixar-me anar...
sembla del tot increïble...
oloro les restes del teu perfum...
al teu jersei..
que ara reforça el meu instant...
potser és cert...
que no ens comuniquem correctament...
donaria el que fos
per tornar a qualsevol dels moments
en que m'he sentit
tan a prop de tu...
en silenci...
amb paraules...
tornen...
veure escapar-se...
t'escapes...
et deixes anar...
impotència plena...
por a actuar per tornar a trencar les flors...
que et porta el vent...
mariner...
la por era insaciable...
sempre em feia tremolar
patir...
esperar...
el temps no espera...
et miro i no veig res més enllà...
espero les teves caricies
a l'altre banda del llit...
que sorgeixi crido...
em deixaré anar...
i tornar...
i desfer-me...
entre els instants...
ara ja no he de tenir tanta por
ja no tinc res a perdre...
de nou...
és tan increïble...
potser jo no he tingut la força suficient per torçar el punyal cap a mi...
queda una mica lluny tots els moments...
de relligam...
suau...suaus...
ara el record...
fica el play...
dóna'm un do
no cal donar-li més voltes
senzillesa...
deixar les màscares...
per reflexar il.lusió
diví tressor...
que s'ilumina en els camps
la nit de sant joan...
si el veus retornes..
si el veus lluïr...
deixa anar l'estel de nou...
estira'l...
crida..
no et tornis al teu cau...
treu el cor d'entre les espines...
deixa't sentir en llibertat...
comparteix...
no tinc camí...
m'he perdut...
entre aquells boscos efímers...
ara tornaré al dia...
a veure la llum negre...
no vull...
però és impossible...
la decissió mai vindrà a per mi...
he de viure més...
patir més..
és el que em toca...
veure els ulls clucs..
mirar com dorms..
com vius...
allà on sigui...
sense arribar al límit...
arrencant l'espai..
i l'esperança
no m'enrecordo de còrrer...
les cames tremolen..
i el meu cor s'enfonsa..
en tots els moments amb estrella..
la màgia, minsa per tu, no és suficient...
sento que a cada paraula meva
creix una muntanya de distància
entre nosaltres dos...
les teves oïdes ja s'han apagat...
el teu cor es reforça per no deixar-se endur...
es reforça amb vidres opacs...
per no deixar veure res...
el fum...
invisible...
no vull caure i deixar-me anar...
sembla del tot increïble...
oloro les restes del teu perfum...
al teu jersei..
que ara reforça el meu instant...
potser és cert...
que no ens comuniquem correctament...
donaria el que fos
per tornar a qualsevol dels moments
en que m'he sentit
tan a prop de tu...
en silenci...
Comentarios