el meu cor no es meu

*Return to rewind...

#gintonicsperlapau retrobo les cançons... que vaig punxar al bar aurora del carrer aurora... el piano repica... (aquesta és potser un altre història d'un piano... i esclata el cor... que ja reconeixen els seus ulls tan petits tan sols amb tres anys... però li he de dir algun dia... el cor no és meu... és de qui va marxar... perquè li va esclatar... per no estimar-se... primer... per no escoltar... no tornar a veure... ens va deixar les peces del trencadís del seu cor... escampades per llocs inversemblants... i les vaig trobant... com paraules que fan poesia... i que són màgia... detalls extraordinaris en dies ordinaris... per ser immortals... com vampires... de sang... cadascú veu el que vol veure... pots decidir-te ja... seguir com sempre... o saltar... (sense xarxa... ser valenta... i marcar el pas... o canviar abans que et canviïn... fer el pas... trencant l'alba... al port, al castell... (jo tinc el "catalejos"... o binocles... com prefereixis... tinc aquesta capacitat, se veure molt bé de lluny... i si no serem paraules... sense paraules... i si no serem records... bons records... absurds... perduts en el temps... com es perden les gotes de pluja entre les llàgrimes... * 9 *

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

*aigua verda, aigua blava...

*aigua verda, aigua blava... poesia... que pesa... (com els homes que molesten a les dones a les piscines... de paraules ofegades... una senyal de nou, o una causalitat... i la sort dels dies o de les èpoques en les que surten d'un sol ou dues gemmes… un mateix barri... a prop del mar... i el dubte… i per què triar? la meva misofonia, el bruxisme de nit... els quaranta cavallets blancs que... ballen mentre canta la ment de dia... a la moto que travessa els carrers inconscient... mig peatonals de la vella vila… de 9* (tota una vida després... 40... un pis molt semblant al l'antiga casa dels meus avis paterns... a prop de la plaça del senyor de metall assegut i esperant Godot...Sr Rovira... i la de la colometa de la Rodoreda...la del diamant... la dels petons de Voll-Damm... i res més... més abaix tocant la zona dels gitanos també hi vaig viure... al carrer Siracusa ressona la bamba la cançó dels meus somnis recorrents... mentre ballem a la plaça i jo pujada...

Més informació

la guerra de les paraules…

❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

Més informació

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe* ❤️ perfecte imperfecte* totes les rares… nosaltres som les rares… ho som totes… curiositat, emoció i valor… connectar amb la idea comuna de que som una persona més tan igual com les demés… fer bellesa… fer les coses amb amor… de la millor manera fer-ho bé… amb ànima contagia… dopamina… inspira a la revolució de la gent normal… de les segones opcions… i oportunitats… d’esmicolar l’odi… i les armes són de plàstic… nosaltres som l’exèrcit de pau… les netes de les bruixes… trementinaires… fugides… violades… i violentades… fusilades… en vida… bones cuineres cosidores pel monstre… de l’home blanc que no deixa alliberar la nostre ment i cos del que pensarà ell… el que ens ha de validar o no… el que ens tr...

Més informació

LUTXANA POESIA*una mica de poesia

Cercar en aquest blog