*Return to rewind...
#gintonicsperlapau retrobo les cançons... que vaig punxar al bar aurora del carrer aurora... el piano repica... (aquesta és potser un altre història d'un piano... i esclata el cor... que ja reconeixen els seus ulls tan petits tan sols amb tres anys... però li he de dir algun dia... el cor no és meu... és de qui va marxar... perquè li va esclatar... per no estimar-se... primer... per no escoltar... no tornar a veure... ens va deixar les peces del trencadís del seu cor... escampades per llocs inversemblants... i les vaig trobant... com paraules que fan poesia... i que són màgia... detalls extraordinaris en dies ordinaris... per ser immortals... com vampires... de sang... cadascú veu el que vol veure... pots decidir-te ja... seguir com sempre... o saltar... (sense xarxa... ser valenta... i marcar el pas... o canviar abans que et canviïn... fer el pas... trencant l'alba... al port, al castell... (jo tinc el "catalejos"... o binocles... com prefereixis... tinc aquesta capacitat, se veure molt bé de lluny... i si no serem paraules... sense paraules... i si no serem records... bons records... absurds... perduts en el temps... com es perden les gotes de pluja entre les llàgrimes... * 9 *
Comentaris