Salta al contingut principal

¿qué tengo y qué no tengo?




*tengo tiempo...
ideas...
tranquilidad...
el mundo a mi alcance...
medios de comunicación populares...
con gente esperando algo que les sorprenda...
elabora una estrategia...
¿y si la estrategia consiste en sentir?
sentir ahora...
hacer en cada instante lo que nos haga vibrar...
centrarme en este momento...
en mi respiración...
mi cuello que cruje...
el frío que ya llega a mis dedos...
que teclean como caballos pasionales... negros...
tenemos de todo... y más...
para crear...
y dejar de quejarnos...
dejar de ser víctimas...
despertar...
disfrutar y fluir...
retumban en mis adentros...
palabras y actitudes tóxicas...
necesito tiempo para liberarme...
de todo ese entorno venenoso...
quiero despertar en la libertad...
de no tener que depender de nadie...
más que de mi misma...
para que todo ruede en equilibrio...
en paz...
desde dentro hacia fuera...
surgen las palabras de mi mente...
a borbotones...
podría escribir así el resto de mis días finitos...
podría dibujar eternamente...
parar a mirar... a escuchar...
para inspirarme...
la nada también es un revulsivo genial...
la nada lo devora todo...
pero a través de la imaginación... y desear todo vuelve a rodar...
deseo, sueño...
clarividencia...
quiero paz... ante todo...
quiero crear y seguir creando...
en palabras, en trazos... en vídeos.... en imágenes...
quiero poder salir a la calle tranquila...
sin miedo a la nada...
al muro...
quiero liberar mi alma...
del diablo de la codicia...
alejarla de tener que estar condenada toda la vida a una cárcel
de amor... cárcel de sentimientos...
cárcel de pasión... cárceles humanas...
donde no podemos dejar fluir el arte...
la vida en sí, donde matan cada día miles de sueños...
por no saber ni siquiera ellos/as lo que son...
mi sueño es hacer cosas que liberen la creatividad en las demás personas...
que provoquen la independencia de cada ser...
que mejoren la situación vital...
del conjunto... si todas estamos mejor...
el mundo será mejor...
para todas***

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

reconnectar

  ❤️ *reconnectar amb l’essència… no cal anar molt lluny… tan a prop… com sempre, com mai… a l’aigua de la vora del mar… balla la llum… per qui la pugui veure i si no tampoc no passa res… Cadascú fa el que pot, en cada moment… ens justifica la ignorància… la pròpia injustícia de la manca d'igualtat, encara ara… per ser dona, queer… mandra… mil vegades rebel… Ben tornada i resignada ja a veure-les venir Emboirada, vertigen… sense veure-hi de prop… ni de nit… sabem el que sabem, i potser sabem més del que pensem… si sincronitzem els dos cervells… potser cruspir-se una magdalena era la clau… o el pastís d’Oreo… (opinió, raó, exemple… criteri propi com un gel sexy que es desfà… amb Baileys… si plou… (Urà en Bessons… Idiotes moderns sense intermitent, prometeus anorèxics que modifiquen el seu ADN… puja el cortisol i t’infles com un globus… Trementinaires de ciutat, sense tenir en compte els límits de prendre segons quines herbes… marujes amb drons que segueixen el seu cap i les refresqu...