Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de abril, 2011
un rosa... no és el dia... tan se val... una sorpresa sempre manca... del seu tall.. i caic... i escolto... i torno... estic, sóc... sentim tot... important i la resta... del pes... es queda amb vidres esmicolats... tan se val... l'aigua... vull sortir i no puc... l'impuls que dibuixa que dibuixo un salt... una empremta... un dit més enllà... no queden ulls lliures per mirar.. ni finestres... ni llamps... exclusius... res és res*
plou... i fa sol... què dius... què sents... el moment res es pensa... deixa que succeeixi... encara que voli... tot pels aires... hi ha coses que no tornen ha d'haver un punt i final... no rodolen però ja se que la més dolguda sóc jo, sempre... pasi el que pasi... em fa mal... em fas mal... em fan mal... per què? què hi trobeu al saber que algú sent malestar al cor? per alguna malifeta... son perilloses diu s'apropen i se’n van,,,, i no canvien... per via telefònica.... la gent segueix trepitjant aquell que mira en pau... puc dormir tranquil•la... tu no? ella si? tinc aquest estigma.... no puc fer mal.... saber que ho faig,... i si el faig... se'm torna... del revés... i les onades seguiran lluitant... per descriure la textura de les roques... plorem? tu no plores... no sap plorar... de l'autosatisfacció... a la clavada de tu... segueix la sordera ara amb el sol a les galtes... sortiré a córrer i no se fins a on arribaré..