Passa al contingut principal

Entrades

la guerra de les paraules…

  ❤️🍉 *la guerra de les paraules… Mentre només puguin ser poetes els fills amics dels rics… Mentre segueixi morint gent a les mateixes guerres de fa 60 anys… sense aturar als boixos… sense malsons… sense impunitat… sense consciència universal… gent que no fa servir la part dreta del cervell, la que et deixa veure el bosc sencer, no només el teu arbre… podem seguir vivint com si res, barallant-nos per xorrades, mentre la gent pateix i mor de gana… mentre els mitjans segueixin parlant només de Gaza i no verbalitzin estat Palestina… mentre segueixin dient Kíev i no Kíiv, mentre segueixin dient violència de gènere… la guerra evoluciona gràcies als avions que van bombardejar per primer cop una ciutat Barcelona, bombes nuclears, drons, que no eren ovnis, Míssils, submarins i el programa Haarp que diu que provoquen tempestes i tsunamis a plaer… ara que podríem viure en pau, ara que ja tenim de tot per a tothom, només cal repartir millor mentrestant Seguirem dient la nostra com puguem… al...
Entrades recents

reconnectar

  ❤️ *reconnectar amb l’essència… no cal anar molt lluny… tan a prop… com sempre, com mai… a l’aigua de la vora del mar… balla la llum… per qui la pugui veure i si no tampoc no passa res… Cadascú fa el que pot, en cada moment… ens justifica la ignorància… la pròpia injustícia de la manca d'igualtat, encara ara… per ser dona, queer… mandra… mil vegades rebel… Ben tornada i resignada ja a veure-les venir Emboirada, vertigen… sense veure-hi de prop… ni de nit… sabem el que sabem, i potser sabem més del que pensem… si sincronitzem els dos cervells… potser cruspir-se una magdalena era la clau… o el pastís d’Oreo… (opinió, raó, exemple… criteri propi com un gel sexy que es desfà… amb Baileys… si plou… (Urà en Bessons… Idiotes moderns sense intermitent, prometeus anorèxics que modifiquen el seu ADN… puja el cortisol i t’infles com un globus… Trementinaires de ciutat, sense tenir en compte els límits de prendre segons quines herbes… marujes amb drons que segueixen el seu cap i les refresqu...

perfecte imperfecte*

*viure i morir de luxe*  ❤️ perfecte imperfecte*  totes les rares…  nosaltres som les rares…  ho som totes…  curiositat, emoció i valor…  connectar amb  la idea comuna  de que som  una persona més  tan igual  com les demés…  fer bellesa…  fer les coses amb amor…  de la millor manera fer-ho bé…  amb ànima  contagia…  dopamina…  inspira a la revolució  de la gent normal…  de les segones  opcions…  i oportunitats…  d’esmicolar l’odi…  i les armes  són de plàstic…  nosaltres som  l’exèrcit de pau…  les netes de les bruixes…  trementinaires…  fugides…  violades…  i violentades…  fusilades…  en vida…  bones cuineres  cosidores  pel monstre…  de l’home blanc  que no deixa  alliberar  la nostre ment  i cos  del que pensarà ell…  el que ens ha de validar  o no… el que ens tr...

fotos de antesdeayer

  *fotos de ayer y antesdeayer... Cada día se mueren fotógrafos/as y nacen nuevos/as... A ver si vemos pronto en los medios, que no den tanto miedo, titulares que nos avisen tipo: ¡Hoy ha nacido una nueva fotógrafa! Porque todas las noticias son buenas e interesantes si aprendes a mirar… Porque todo lo que haces es único y original genuino, lleno de magia, solo porque lo haces tú misma, por tí misma, para ti misma, para disfrutar el momento… y eso es verdad... y para eso creo que se crearon las redes sociales, para mostrarnos "de verdad" e intentar encontrar personas espejo, a las horas espejo... y lo que surja la magia... a través de la imagen, videos y millones de palabras... escritas y leídas... sin red, sin recompensa... con o sin felicidad... siendo nexos... siempre con saber agridulce... nunca me arrepiento de nada... dicotomías en esta... semana escorpiana... Todo es igual pero diferente... #autoconcepto ... Independízate de ti misma... Todo lo que haces es genial po...

la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba...

  *la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba… la poeta jubilada... llega al vestuario gritando a sus compañeras de aquagym: "he dormido 8 horas seguidas"... trasnochada por escribir una poesía o dos o tres... me han desvelado las musas la poesía llega cuando llega no puedes decidir escribir y que salga sale cuando sale y te desvela... como el amor que surge y llega y se va... la poesía menos esperada... como mi camisa de los días que no vienes a buscarme… (y se rompe en pedacitos el alféizar de la ilusión ilusa de mi alma de trencadís... o la de las muertes repentinas y te alejas... miel de abeja... agua de manantial huevos fritos con visillo... ¿o era puntilla?... ¡quiero que me coman los peces! aunque ya se sabe que todas nos iremos… algún día… tú puedes ser la próxima... carpe diem* 22092023JUD* #videopoema #videoviral #aescribirquesondosdias #poesia #poema #lutxana #art #carpediem

capicua * estiu 23

*capicúa 23.07.23 Hoy he recordado una canción del verano de hace décadas yendo en bici por el pueblo sin manos, por la carretera, en días soleados, viniendo del río… escuchando canciones que pronosticaban un futuro cómodo y al uso, como el de las demás chicas… pensaba en tener o ser alguna cosa más o menos pero sentida y con sentido, que llenara mis momentos… Y ahora, después de tanto tiempo, pienso y siento que aquellos instantes eran, fueron, los más perfectos y sublimes que pueden existir… Ahora solo nos queda volver a esos recuerdos, que por mucho que algunos científicos digan, no construyo en el ahora, si no que recojo de mi ajuar mental de vida, porque otra quizás no tenga pero sí buena memoria, aunque muchas veces me pongan en duda, yo sé que la tengo… y gracias a ella y los buenos recuerdos quizás en muchos momentos puedo volver a respirar dejarme fluir… sin miedo, sin red… (y ver con claridad… *En la vida pasan pocas cosas buenas, casi todo son frustraciones, cuando entiende...

nit de lluna plena*(somorrostro 2023...

*Platja Somorrostro 2023 4 de juliol*  dia de la independència a EUA  Quanta, quanta guerra…   Aquest any ha sigut l’any amb més guerres d’aquest segle recent començat…   Si esclata tot només quedaran els llibres?  I els blogs?  I les paraules amagades… en imatges, vídeos i hashtags… sentiments perduts… Creativitat i idees… em regiren en espiral de bona manera… per encetar el dia… (la sort soc jo! crido en silenci a la noia nova de la guixeta de l'Once que substitueix el noi albí… Remena la baralla de cartes…   Quants significats pot tenir un simple like? Despertar i imaginar…  despertar i somriure…  Aquesta és la meva sintonia…  no jugo a fer carambola…  només visc a “full”…  com una dona d’aigua…  somio de dia i ballo de nit…  pels que hi som, pels que marxen,  (pels que no entenen l’existència plena pensar i viure en gran  (total ens queden 2 dies... i nits… literals…  i no entenc…...