sóc tan tova...
tan dèvil...
com les ales d'una papallona...
que acaricia amb molta soltura la meva galta...
s'enreda... i en silenci, s'amaga de mi,...
dolguda... en calma...amb tota la calma...
espera el seu moment, a que es pasi  tot el temps que queda... tinc l'estòmag ple de ciment...
la ment dona voltes i més voltes...
intenta   fugir del parany de reflexar els records en el present... només li queda l'esperança, com la d'aquell pesebre vivent...
veig i torno a mirar el mateix amb uns altres ulls, plens de vida....i respiro tranquil.la, de 9***

No comments: