LUTXANA POESIA*una mica de poesia

*pels descosits... no  puc treure-me-la del cap... (avui  el metro fa  olor a  2002 o 2003... sónen  cançons d'ahir... és una olor com entre a roses i a plàstic... que  em sedueix per escriure això... navego  fins al final de la xarxa... i  tornar...) el  pit  hem  tremola, la veu  es  seca a la gola... els coloms ens esperen... em gires, no em mires, als ulls... m'escanejes... t'escanejo... la papallona al coll... sóna l'adagio, em mires als ulls... sento l'escalfor del teu cor des dels peus... quan t'apropes... decidida... rodo, cobra, rodes, rodem... cada   click   es  tot un món... és  oportunitat d'eternitat... 3 dies a casa... amb  el cap endins... mil  paraules més al blanc... per  què ? per  res... per  sentir menys el temps als dits... volia  alliberar-me de crear... de  la pantalla... i  no  se fer  una  altre cosa ... he  llençat el tinter contra l'àngel de la llar... he  viscut totes

*En la misma ciudad dos almas que se aman en la distancia se encuentran en sueños lúcidos... deseos que se hacen sueños... esperando encontrarse por casualidad... y la vida... pasa, suceden las horas, los días, los años eternos... y suena una canción que me lleva hasta ti... es nueva y es vieja, parece que siempre ha existido en nuestro plano vital, donde todo es perfecto, donde no existe la muerte ni el dolor... y siempre hay sonrisas, magia, chispa, recuerdos y besos en espiral... con mariposas que revolotean el alma... y forman el ejercito revolucionario de la paz... 17718* https://www.youtube.com/watch?v=JV8-fFpMnsk

*T'espero a cada cantonada, sigui la que sigui, camini el que camini, el camí que es va escurçant fins quan ens retrobem... després de tant... de temps, de vida, de cors amagats sota imatges passatgeres... t'agrada... veig que ets  a prop ... que has passat fa poca estona per la mateixa estació  en la qual  ara sóc jo... potser tries anar en bus i veure una mica de dia abans de  capbussar -te  en la pantalla... com si fos un mirall... jo hi sóc sempre a l' altra banda ... i ho saps . 100418*

*fa temps... que no escric versos de poesia... i fa més temps encara que no els escric en català... la meva llengua preferida per escriure amb cor... i ànima... caos i l'equilibri... cap endins i cap enfora... (no és la meva llengua materna... però és la que em sembla més suau i lleugera per expandir-me... en paraules... com els dits... entre la sorra... en mirades... cap endins... fa temps... que no escric... per aquí... potser podria escriure una dècima... la primera en aquesta llengua... del seu creador que va crear també la 6a corda de la guitarra... i després de 4 segles... escriure poesia és com escriure cançons... 10 versos de  8  síl·labes   cadascú  ... el  primer vers rima amb el quart i el cinquè vers... el  segon amb el tercer el  s extè  amb el  septe  i el dècim... i  el vuitè amb el ...  novè ... 01. hola vida 02. vine i menja'm les orelles 03. fes-me volar les parpelles (com volen les papallones) 04. tant encessa i ferida