Ir al contenido principal

luna vacía



*Aullando a una luna vacía
Solo me queda beber de mi propia saliva...
Se seca el paladar...
Entre el humo y el himno
De la derrota...
Tiemblo ante cada batalla...
Por saberla perdida siempre...
La nada...
La realidad está vacía...
Aúllan mis lobas...
Esperando a la luna llena...
A la que le queda toda la eternidad...
Y mis millones de sueños...
Retorcidos, infinitos...
Llenos de todo lo que nunca llegará a pasar...
Grito en silencio...
Nada que explique ni haga
Vale poco menos que un suspiro...
Que el combate de miradas...
Perdidas, la tierra puede cegar al mar... bravío...
Embistiéndome...
¿No ves que no quiero naufragar pero me ahogo?
Es árdua esta noche...
Sin luna, sin estrellas...
Sol, humo, ritmos...
Gente y la inmensidad de las ilusiones a contrarreloj...


bso
https://www.youtube.com/watch?v=5H4ekRWiW6U

Comentarios

Entradas populares de este blog

Carnaval

You know... Listening the perfect song in the precious moment it's amazing... You saw, say... Without wifi... All arround... You was my present for the Sagrada Família one night... And one heart with two faces, arrives flying to my white house door... One day... I can't remember... Red and green... More simply... More lives... Things...hearts... And purple candys... In this street... You prefer see yourself film... This is... Estopa*

la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba...

  *la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba… la poeta jubilada... llega al vestuario gritando a sus compañeras de aquagym: "he dormido 8 horas seguidas"... trasnochada por escribir una poesía o dos o tres... me han desvelado las musas la poesía llega cuando llega no puedes decidir escribir y que salga sale cuando sale y te desvela... como el amor que surge y llega y se va... la poesía menos esperada... como mi camisa de los días que no vienes a buscarme… (y se rompe en pedacitos el alféizar de la ilusión ilusa de mi alma de trencadís... o la de las muertes repentinas y te alejas... miel de abeja... agua de manantial huevos fritos con visillo... ¿o era puntilla?... ¡quiero que me coman los peces! aunque ya se sabe que todas nos iremos… algún día… tú puedes ser la próxima... carpe diem* 22092023JUD* #videopoema #videoviral #aescribirquesondosdias #poesia #poema #lutxana #art #carpediem

*espiral cargol tortuga...

 *mateix destí  nous camins… nova roba… new wave… plot twist… (que està de moda… dia dos  de nou... any  vin-i-tres... de tres  i no res... del revés... jugo amb els números  i a la loteria i guanyo i sóc la multimilionària per pagar el pis i el desig... i la casa i la piscina... un altre llibre sense presses... la pel·lícula sense paraules... i el viatge... al món, en tots els díes que vulguis... i calguin... sense rellotge... de granets de sorra que cauen a poc a poc... com de poesia... espiral i caragol... i tortuga... l'ara compta… sempre el mateix acordió sona… llenço una moneda italiana... sort  la bossa  sona a Barcelona  bona… què sona?  pregunta una nena petita... a la seva àvia… sembla música francesa, li diu… en realitat  és polka bavaresa… penso mentre... em segueix el ritme... al caminar i enfilar  el passadís... i veig el cartell amb els noms de les estacions  del metro  semblen una altra poesia… de jungla urbana... en forma de columna vertebral de vida de liana en li