Ir al contenido principal

pels descosits




*pels descosits...

no puc treure-me-la del cap...


(avui el metro fa olor a 2002 o 2003...

sónen cançons d'ahir... és una olor com entre a roses i a plàstic...

que em sedueix per escriure això...

navego fins al final de la xarxa...

i tornar...)


el pit hem tremola,

la veu es seca a la gola...

els coloms ens esperen...


em gires, no em mires, als ulls...
m'escanejes... t'escanejo...
la papallona al coll...
sóna l'adagio, em mires als ulls...
sento l'escalfor del teu cor des dels peus...
quan t'apropes... decidida...
rodo, cobra, rodes, rodem...

cada click es tot un món...

és oportunitat d'eternitat...

3 dies a casa...

amb el cap endins...

mil paraules més al blanc...

per què? per res...

per sentir menys el temps als dits...

volia alliberar-me de crear...

de la pantalla...

i no se fer una altre cosa...

he llençat el tinter contra l'àngel de la llar...

he viscut totes les vides...

he travessat els 13 inferns... inclòs el meu...

dormo abraçada a l'estrella...

al llit petit...

veg massa, fumo massa...

camino sola sense sostenidor pel carrer...

buscant la pluja...

o el fum...

ningú no te pietat...

empaito a un mascle que hem vol xuclar la sang

hem masturbo escoltant música feminista...

et dibuixo un cop i un altre,

però mai t'assembles,

mai és tan clar com al meu pensament...

la idea és bona...

t'esbosso, en errors repetits...

tu tries les teves espines, com les roses...

tu llences el perfum per enverinar a la papallona...

em mires al matí, et gires a la nit i jo t'espero... miran-te...

sense veure't, sense jardí lluminós,

sense plaça... sense flor de mimosa...lila o groga...

amb totes les cançons...

ets el meu error repetit perfecte?

Comentarios

Entradas populares de este blog

Carnaval

You know... Listening the perfect song in the precious moment it's amazing... You saw, say... Without wifi... All arround... You was my present for the Sagrada Família one night... And one heart with two faces, arrives flying to my white house door... One day... I can't remember... Red and green... More simply... More lives... Things...hearts... And purple candys... In this street... You prefer see yourself film... This is... Estopa*

la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba...

  *la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba… la poeta jubilada... llega al vestuario gritando a sus compañeras de aquagym: "he dormido 8 horas seguidas"... trasnochada por escribir una poesía o dos o tres... me han desvelado las musas la poesía llega cuando llega no puedes decidir escribir y que salga sale cuando sale y te desvela... como el amor que surge y llega y se va... la poesía menos esperada... como mi camisa de los días que no vienes a buscarme… (y se rompe en pedacitos el alféizar de la ilusión ilusa de mi alma de trencadís... o la de las muertes repentinas y te alejas... miel de abeja... agua de manantial huevos fritos con visillo... ¿o era puntilla?... ¡quiero que me coman los peces! aunque ya se sabe que todas nos iremos… algún día… tú puedes ser la próxima... carpe diem* 22092023JUD* #videopoema #videoviral #aescribirquesondosdias #poesia #poema #lutxana #art #carpediem

*espiral cargol tortuga...

 *mateix destí  nous camins… nova roba… new wave… plot twist… (que està de moda… dia dos  de nou... any  vin-i-tres... de tres  i no res... del revés... jugo amb els números  i a la loteria i guanyo i sóc la multimilionària per pagar el pis i el desig... i la casa i la piscina... un altre llibre sense presses... la pel·lícula sense paraules... i el viatge... al món, en tots els díes que vulguis... i calguin... sense rellotge... de granets de sorra que cauen a poc a poc... com de poesia... espiral i caragol... i tortuga... l'ara compta… sempre el mateix acordió sona… llenço una moneda italiana... sort  la bossa  sona a Barcelona  bona… què sona?  pregunta una nena petita... a la seva àvia… sembla música francesa, li diu… en realitat  és polka bavaresa… penso mentre... em segueix el ritme... al caminar i enfilar  el passadís... i veig el cartell amb els noms de les estacions  del metro  semblen una altra poesia… de jungla urbana... en forma de columna vertebral de vida de liana en li