gracies

de tot cor...
plou i sóc feliç
sóna l'acordió al metro...
moltes gràcies...
vida...
pel meu cos...
per la meva ment...
per respirar
i inspirar somriures...
gràcies...
per l'estrella la bimba i la julieta...
gossa, gata i peixa...
gràcies per la família...
les amigues...
la ciutat.. el mar...
el poble... el vent...
i els arbres...
gràcies per saber dibuixar...
i agradar-me tant escriure...
per tenir sempre idees per fer...
gràcies per Internet...
i aquest món ple de gent
amb idees..
gràcies per la creativitat...
per la paciència la meva...
per les ganes sempre d'apendre...
i de comprendre...
i gaudir...
en pau...
serena...
sola i amb companyia...
gràcies...
*

vida de poeta

busco una manta...
o potser una bufanda...
pel mal de cor oxidat...
enverinat...
una mica d'escalfor...
per aquesta ànima...
desanimada... encara que surti el sol...
encara que soni el piano...
tant i tant be...
si no fos així...
la meva vida de poeta...
de drames absurds...
de freds i distàncies...
de silencis...
i fum...
de rebuig...
no seria intensa...
i no seria escrita...
per sentir-la...
s'ha de petar...
amb ulleres d'aprop...
amb vidres rascats...
no em queda res
per decorar l'espai en blanc...
ni viatges.... ni somnis...
només caos... buit...
sumisió...
i sospirs de no res...
gaudexo també així
del suplici...
i de l'eclipsi...
de perspectiva plena...
només resta...
vagabundejar...
escriure...
i respirar*

nit de bruixes

reinicio l'ordinador...
la clau...
sóna una moto passar pel carrer...
potser és un pizzer...
és massa tard...
cau la nit
de bruixes...
potser és la lluna
que creix
en sang...
diuen...
potser la tornada
després, en tranvia...
les patates braves...
m'agrada besar-la...
no tinc por...
ho dic amb por...
em va be...
trobo a faltar...
potser una mica
de màgia...
on és? tampoc era per tant...
aquella tarda vaig sortir...
i em sentia igual que ara...
però igual...
em fa cas...
no volia enverinarme...
però ho estic del tot...
i he de fer un munt de coses...
i visc sene pensar-la...
i trobant-la a faltar...
igual...
les bruixes es pentinen...
igual el sexe m'aburria...
persona 1...
el gatopardo...
no l'he vist...
i no trobo les ulleres...
ni el comandament...
netejo el pis...
poc a poc...
endreço la vida...
escric i penso i sento...
de matinada...
em trobo la cançó...
trencada con la c...
és tan intensa...
surten les mateixes paraules...
de fa un any...
s'encenen els records...
petits en temps...
i grans en dimensió...
i ara parlen...
ara?
ara que tot torna al seu lloc...
l'estiu s'acaba...
el 9 de setembre ha sigut intens...
de nou...
i ha tornat a donar de si...
ja se de què serveix viure...
si al final...
ho tinc tot
i perdo el temps i la sensació de sentir-me...
sola
***

al mar...

viure al tren..
anar i tornar...
girar...
per veure sempre
el mar...
des de la finestra...
seria ideal...
i sinó al llit més proper...
i fer arribar el so de les onades
en directe fins a la taula...
i beure't el cafè, o dos...
respiran-te l'alè...
veure sempre el mar...
viure al mar...
per no veure res...
més que el fluïr dels instants...
viure i veure mar...
beure l'aire...
i sentir la brissa suau...
entre les teves carícies...
a la meva pell...
molla i salada...
hi seria allà...
per sempre...
i hi sóc encara...
***

com la pluja fina

fina i a poc a poc...
matina
i desperta...
allà on siguis
sento els teus pensaments...
assegurada de tu...
de mi...
el cafè es mulla
amb les gotes de pluja fina...
de setembre nou..
succeïx la vida...
i sembla que per camins
que ahir eren afins...
i que ara es dilueixen...
més enllà de l'instint
més aprop més endins...
profunda sóc...
i profunditat sento
i seguiré buscant...
punt i seguit...