una poesia per ésser llegida en veu alta

als jardins de safo...
xiula la paraula encessa
com una princessa...
després de perdre's
i retrobar-se en aquell vell punt de la ciutat
de llum...
d'un dia radiant...
despertada i descoberta...
en un travelling de vida lateral...
poso els peus a terra vull caminar...
vols que sigui eterna?
aquesta tarda...
plou i fa sol a l'hora...
i el vent de mar...
em dispara...
raig de llum...
il.lumina'm treu-me el fum...
em conformo en mirar-te
de dins cap en fora...
dels llavis que es perden...
endins...
i es tanca la porta...
i encen la llum de l'escala...
i descobreix tot allò que t'he amagat
i que no t'he volgut dir...
de paraules que corren...
pels carrerons...
de l'altre ciutat...
la que envelleix sense arrugues...
la que enamora...
*

No comments: