Ir al contenido principal

Entradas

Mostrando entradas de abril, 2014

una poesia per ésser llegida en veu alta

als jardins de safo... xiula la paraula encessa com una princessa... després de perdre's i retrobar-se en aquell vell punt de la ciutat de llum... d'un dia radiant... despertada i descoberta... en un travelling de vida lateral... poso els peus a terra vull caminar... vols que sigui eterna? aquesta tarda... plou i fa sol a l'hora... i el vent de mar... em dispara... raig de llum... il.lumina'm treu-me el fum... em conformo en mirar-te de dins cap en fora... dels llavis que es perden... endins... i es tanca la porta... i encen la llum de l'escala... i descobreix tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir... de paraules que corren... pels carrerons... de l'altre ciutat... la que envelleix sense arrugues... la que enamora... *

tria be

Em venen a buscar a la feina la meva mare amb els meus dos nebots de 5 i 6 anys, nena i nen.  Anem a buscar de cami a la meva germana, la seva mare, i tornem al poble. Al arribar surten del cotxe amb la seva mare i ella els hi diu que si volen un paquet de cromos per compensar haber de deixar a mitges la mitgdiada del cotxe.  Al marxar la meva mare, que es la seva àvia, li diu a la nena: tría be. (li vaig preguntar el perque d'aquell consell volàtil... i va dir, es que el nen sempre sap el que vol, i agafa coses que li agraden... i ella com no sap ben be el que vol, agafa el primer que veu, i molt sovint no es queda satisfeta...