recull

recull
de paraules...
màgiques
dolces
sensibles...
properes...
bones...
mullades...
i tendres...
nuvolets
de vent...
rinxolats...
de blanc
i de nit...
amb xispa...
serena...
plena d'estrelles...

va dir que es va quedar ben parada...
i ella creu tanmateix que,
l'atreviment...
la va encendre...
més...

tot sembla que porti al mateix punt...
de fuga...
com un dibuix delineant...
al vell mig de l'horitzó infinit
del paper en blanc...

(aprendre a tocar la tecla adeqüada...
al temps...
comença la dansa
de detalls... i causes...
fuses i semifuses..
com la professora de ballet...
sóna el piano...
i em retorna...

i d'esquenes...
espera...
sentir...
l'energia...
entre tanta gent...
tanta llum...
com en un somni
daurat...

i ara...
amb tota la calma del món...

sento com cauen els dits...

com aquell dia...
sobre el meu pit...
sensacional...
instant etern...
que...
tants cops...
com vui...
recordo...
i hi torno...

pensa...
què...
i la cosa
està...
en que
em pensa...

(amb tota la prudència del món...

pren-te aquesta ampolla amb mi
al darrer glop bessa'm...
sense testimonis
per si de cas tens vergonya...
simplement la ma ens donem
i després que murmuri
la gent...
diu la cançó...
i al darrer glop
... ens fuguem!

no corras

Si...
sigue...
nada...
un círculo sin fin...
tiempo y café...
la mirada triangular...
en el paral.lel...
no dejes de hablar...
dos peces de hielo...
en un wisky on the rock's...
la miel de lavanda...
han precintado el bar...
tal vez...
pierde la calma...
quizás la luna llena...
la pierde...
para no agobiar
con flores...
la noche empieza antes ahora...
mira que noche...
el beso me lo dió
la estrella...
que caía...
y la luna llena...
me trae la madrugada...
callada..
liberada...
una nueva
nieve...
hiela..
la ciudad...
y el corazón...
de tres en tres...
poesías...
se viste de seda y algodón..
llenita de amor...
calor y vida...
y sabor*

no entendre i voler entendre

som totes iguals?
penso...
i tant...

totes tan úniques...
no entendre
i voler entendre
els meus "perquès"
potser no els vol ni sentir...
això sembla...
em dic...

la cançó torna
a començar...
una i altre vegada...
he somiat tantes coses aquesta nit...
el cotxe ara era nou, modern, negre...
veloç... i l'aparcaba jo...
a l'altre vorera...
a la meva...

a que no saps on he tornat avui?
i no he cridat...

i passejava pel teu poble...
amb parets grogues...
i et trovaba com et vaig conèixer...
i escriure els versos amb faltes...
tant se val...
encara hi són...
s'escapa la raó...
i la meva necessitat de voler entendre...
el nostre crit en aflicció...
les llums...
i el fum...

estaves molt amoïnada...
i la teva família...
t'envoltava...
(el nen pelroig no hi era...
caic...

i jo anava amb la meva altre...
i erets tu també...
no hi ha lògica...
prou per no entendre...
si de cas...
allò màgic...
i atrapar-la en la seva
mateixa inèrcia...
natural...

ho crido...
en aquest cau en blanc...

nedo i toco de peus a terra...
ben al fons de la piscina...
la més alta de la ciutat...
i sempre hi és...
m'enfonso...
sense remei...
cercant..
saltant d'aquesta roda...
i al sortir de nou...
respiro...
com la primera vegada...
com sempre,
com mai*
***

piràmide de paraules

*
lluna
de nit
inspirada
arriba a casa
i a la porta es troba 
un mapa de somnis sentits
i les remena pensant-la ben bé
i cerca la raó a les cartes blanques
glops de vi robat i pinzellades flamenques
s'arrenquen a tornar al vell carrer en contra direcció
sónen les palmes de mans parpadejant amb les llums fets
que marquen el retorn del pàl.lid reflexe sempre mirant-se
a les estrelles que amb indiferència avui em veuen tornar a l'ahir
sospitant i amb temors de les cadenes de records sense morir amb fortuna
de ésser sense remor al meu cor encar sentint el sospir de l'instant de l'ombra
sota la rovira, s'està i s'espera, sense cridar, fins que arribi el moment del diable
...
*