Ir al contenido principal

no entendre i voler entendre

som totes iguals?
penso...
i tant...

totes tan úniques...
no entendre
i voler entendre
els meus "perquès"
potser no els vol ni sentir...
això sembla...
em dic...

la cançó torna
a començar...
una i altre vegada...
he somiat tantes coses aquesta nit...
el cotxe ara era nou, modern, negre...
veloç... i l'aparcaba jo...
a l'altre vorera...
a la meva...

a que no saps on he tornat avui?
i no he cridat...

i passejava pel teu poble...
amb parets grogues...
i et trovaba com et vaig conèixer...
i escriure els versos amb faltes...
tant se val...
encara hi són...
s'escapa la raó...
i la meva necessitat de voler entendre...
el nostre crit en aflicció...
les llums...
i el fum...

estaves molt amoïnada...
i la teva família...
t'envoltava...
(el nen pelroig no hi era...
caic...

i jo anava amb la meva altre...
i erets tu també...
no hi ha lògica...
prou per no entendre...
si de cas...
allò màgic...
i atrapar-la en la seva
mateixa inèrcia...
natural...

ho crido...
en aquest cau en blanc...

nedo i toco de peus a terra...
ben al fons de la piscina...
la més alta de la ciutat...
i sempre hi és...
m'enfonso...
sense remei...
cercant..
saltant d'aquesta roda...
i al sortir de nou...
respiro...
com la primera vegada...
com sempre,
com mai*
***

Comentarios

Entradas populares de este blog

Carnaval

You know... Listening the perfect song in the precious moment it's amazing... You saw, say... Without wifi... All arround... You was my present for the Sagrada Família one night... And one heart with two faces, arrives flying to my white house door... One day... I can't remember... Red and green... More simply... More lives... Things...hearts... And purple candys... In this street... You prefer see yourself film... This is... Estopa*

la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba...

  *la poesía ha vuelto cuando menos la esperaba… la poeta jubilada... llega al vestuario gritando a sus compañeras de aquagym: "he dormido 8 horas seguidas"... trasnochada por escribir una poesía o dos o tres... me han desvelado las musas la poesía llega cuando llega no puedes decidir escribir y que salga sale cuando sale y te desvela... como el amor que surge y llega y se va... la poesía menos esperada... como mi camisa de los días que no vienes a buscarme… (y se rompe en pedacitos el alféizar de la ilusión ilusa de mi alma de trencadís... o la de las muertes repentinas y te alejas... miel de abeja... agua de manantial huevos fritos con visillo... ¿o era puntilla?... ¡quiero que me coman los peces! aunque ya se sabe que todas nos iremos… algún día… tú puedes ser la próxima... carpe diem* 22092023JUD* #videopoema #videoviral #aescribirquesondosdias #poesia #poema #lutxana #art #carpediem

*espiral cargol tortuga...

 *mateix destí  nous camins… nova roba… new wave… plot twist… (que està de moda… dia dos  de nou... any  vin-i-tres... de tres  i no res... del revés... jugo amb els números  i a la loteria i guanyo i sóc la multimilionària per pagar el pis i el desig... i la casa i la piscina... un altre llibre sense presses... la pel·lícula sense paraules... i el viatge... al món, en tots els díes que vulguis... i calguin... sense rellotge... de granets de sorra que cauen a poc a poc... com de poesia... espiral i caragol... i tortuga... l'ara compta… sempre el mateix acordió sona… llenço una moneda italiana... sort  la bossa  sona a Barcelona  bona… què sona?  pregunta una nena petita... a la seva àvia… sembla música francesa, li diu… en realitat  és polka bavaresa… penso mentre... em segueix el ritme... al caminar i enfilar  el passadís... i veig el cartell amb els noms de les estacions  del metro  semblen una altra poesia… de jungla urbana... en forma de columna vertebral de vida de liana en li