els instants infinits

al vent
els ulls minven...
es dilaten les nines...
i ballen
tant lluny, tant a prop...
s'encenen...
crema...
et mossegues els llavis...
amb el sabor de la mar...
que es perd i torna...
com les ones...
més ferotges mai vistes....
mai gaudides...
s'omple l'ànima...
sense sol i amb lluna...
creix...
la música que em persegueix...
i batega, a instants...
infinits...
que retornen per sempre...
i perden la por...
de mica en mica...
l'aigua...
rellisca...
a les mans....
a les puntes dels dits...
i esperes a que la flama...
s'endinsi...
en l'abismal absurd...
horitzó...
que és ara...
i escapes...
pel desig...
per tornar...
i veure la cara...
blanca i lluent...
a tot allò que neix
en cada matinada...
en cada somriure...
en cada paraula...
que viu ben viva...
en siluetes...
vibrants i bojes...
cantant al cor...
somiant des de dins...
cap en fora...
nua i atrapada...
brodant el moment
ple de màgia...
cercant la teva
cintura...
de fil de llum...
fins a la fi...
a cada recó....
del món*

No comments: